Obre el menú principal

Hidarnes (Hydarnes, Ὑδάρνης) (-?), noble i sàtrapa persa de Mèdia.

Infotaula de personaHidarnes I
Biografia
Naixement segle VI aC
Mort p. segle VI aC
  Sàtrapa 

Activitat
Ocupació Governador
Modifica les dades a Wikidata
Per a altres personatges històrics anomenats Hidarnes, vegeu Hidarnes

Context històricModifica

Al març del 522 aC, un mag anomenat Gaumata  va obtenir el poder en l'imperi persa fent-se passar per Esmerdis, el germà del rei Cambises II. Gaumata va poder fer-ho, ja que el Esmerdis veritable havia estat secretament assassinat per ordre del seu germà. Immediatament Cambises va marxar contra l'usurpador, però va morir abans d'arribar a Pèrsia. El fals Esmerdis va poder així governar.

Segons l'historiador grec Heròdot d'Halicarnàs, Otanes, germà de la mare de Cambises II i Esmerdis, fou el primer a sospitar de l'engany. Otanes va convidar a Aspatines i Gòbries a tractar l'assumpte. Junts van decidir compartir el secret amb altres tres conspiradors: Hidarnes (en persa antic Vidarna), fill de Bagâbigna, Intafrenes i Megabazos I. Estaven tots fent plans quan va arribar Darius I i se'ls va afegir. Va convèncer als altres que el millor era actuar immediatament. Així, el 29 de setembre de 522 aC, van matar al fals Esmerdis. Darío va ser nomenat rei.[1]

General de DariusModifica

Darius va començar el seu regnat en un imperi on regnava una gran confusió. Pràcticament totes les províncies es van rebel·lar. La revolta més important va ser la dels medes liderats per Fraortes, la qual es va estendre a Pàrtia i el nord d'Armènia.

Al hivern del 522 aC al 521 aC, Hidarnes s'ocupava de la guerra contra els medes. Va ser capaç d'ocupar els passos entre Mèdia i el cor de Pèrsia, entre els territoris ocupats per Fraortes i Vahyazdata, un rebel que controlava Pèrsia.

Una possible explicació per a això és que Hidarnes hagués estat enviat prèviament des de Mèdia cap al sud a l'octubre. Si això és correcte, significa que Darius va sospitar des d'un primer moment que homes com Vahyazdata causarien problemes, enviant a Hidarnes a la regió. Aquest, en arribar gairebé a Pèrsia hauria rebut la notícia de la rebel·lió dels medes, decidint romandre on estava, en àrea muntanyenca, on impediria un possible contacte entre tots dos rebels.

Això era molt difícil, però el cas és que va derrotar a Fraortes el 12 de gener. Encara que les baixes entre els medes van ser grans i es van capturar nombrosos presoners, la victòria no pot qualificar-se de contundent o decisiva. Darius no va poder perseguir l'enemic i es va haver d'acontentar a defensar el cor de Pèrsia. Al cap de quatre mesos, Darius va entrar a Mèdia amb un nou exèrcit recentment reclutat, liquidant finalment la rebel·lió.

No és clar que va ser de Hidarnes, però és probable que fos el Miturna que governava la satrapía de Mèdia el 499 aC

Es creu que fou el militar que va escortar als espartans Espèrties i Bulis fins a Susa; aquests dos espartans havien estat entregats a Pèrsia com a reparació per la mort dels ambaixadors perses a Esparta.

Hidarnes va tenir almenys dos fills, Hidarnes II i Sisamnes.

La família va romandre en el cercle de confiança de la casa reial fins que el besnét d'Hidarnes, Tissafernes, va caure en desgràcia el 395 aC.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Herodoto, Historíai. 3, 70.