Hieromènia

Hieromènia (en grec antic ἱερομηνία), que significa "temporada sagrada", era el nom del període del mes on començaven les festes sagrades de l'antiga Grècia i els estats estaven obligats a suspendre totes les accions hostils i bèl·liques.

Hieromènia

Tipus	festival
Cultura	antiga Grècia

Era part de la llei internacional a Grècia que les guerres s'havien d'aturar durant la celebració d'aquestos festivals, a fi i efecte de què els habitants dels llocs on es feien poguessin anar i retornar sans i estalvis. Les Hieromènia de les quatre grans festes nacionals eren les més importants, i incloïen un temps anterior i posterior a la seva celebració. Uns heralds especials viatjaven per tot Grècia anunciant les σπονδαί ("spondai", treves), i per això se'ls anomenava σπονδοφόροι ("spondophoroi", els que porten les treves), i avisaven que se suspenien totes les hostilitats. Pels Grans Misteris, per exemple, s'establia una treva de cinquanta-cinc dies, per donar temps a tothom per assistir i tornar al seu lloc d'origen. Tot i això hi ha referències sobre el trencament d'aquestes treves i les formes de càstig establertes. L'any 420 aC, els espartans van ser exclosos dels Jocs Olímpics, perquè no havien pagat la multa que se'ls va imposar quan van envair Leprèion a l'Èlide. Esparta va protestar en va, al·legant que els heralds no havien pregonat la Hieromènia ni les treves.