Hipnos (pel·lícula)

Hipnos és una pel·lícula espanyola de terror psicològic dirigida per David Carreras Solé el 2004. Està basada en la novel·la homònima de Javier Azpeitia, i ha estat lloada pel seu peculiar sentit de la narració i elegant ús de l'el·lipsi.[1] Fou rodada entre Almeria i Barcelona en 9 setmanes.[2] Ha estat doblada al català.[3]

Infotaula de pel·lículaHipnos
Fitxa
DireccióDavid Carreras Solé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióDavid Carreras Solé Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soRicard Casals i Alexandri Modifica el valor a Wikidata
FotografiaXavi Giménez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
VestuariSabine Daigeler Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDeA Planeta
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.500.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0376650 Filmaffinity: 183922 Allocine: 59298 Rottentomatoes: m/hypnos-hipnos Letterboxd: hipnos Allmovie: v317566 TMDB.org: 19936 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Durant una nit de tempesta la policia rep un avís inquietant. Quan acudeixen al lloc troben el cadàver dessagnat d'una dona i una nena en estat de xoc. La jove psiquiatra Beatriz Vargas, que treballa en un sanatori especialitzat en hipnosi dirigit pel Dr. Sánchez Blanch, es fa càrrec del cas de la nena. Al poc temps la nena apareix morta amb les venes tallades. Un enigmàtic pacient que afirma ser policia i un malalt mental que dibuixa suïcidis acaben introduint Beatriz en un laberint del que no pot escapar.

Repartiment modifica

Reconeixements modifica

Als III Premis Barcelona de Cinema David Carreras fou nominat al millor director novell.[4] Va guanyar el Gran Premi de Plata al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Brussel·les de 2005.[5]

Referències modifica