Laringofaringe
La laringofaringe o hipofaringe és la porció més baixa de la faringe i la regió anatòmica que comunica la gola amb l'esòfag. De manera que en la laringofaringe desemboquen dos tubs anatòmics, la laringe per davant i l'esòfag per darrere.[1]
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | pars laryngea pharyngis  |
| Part de | faringe |
| Identificadors | |
| MeSH | D007013 |
| TA | A05.3.01.023 |
| FMA | 54880 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/hypopharynx i science/laryngeal-pharynx |
| Terminologia anatòmica | |
Límits
modificaLa laringofaringe es comunica amb la nasofaringe a través d'un forat delimitat pel pilar posterior i la vora lliure del vel del paladar. La vora inferior de la laringofaringe continua amb la vora superior de la laringe i l'orifici de l'esòfag per un plec de mucosa.
Importància clínica
modificaL'exploració de la laringofaringe s'aconsegueix amb ajuda d'un laringoscopi o per esofagoscòpia. Es pot visualitzar la regió amb l'ús d'un mirall recolzat sobre el vel del paladar estirant la llengua fora de la boca. En general es desitja examinar la configuració dels sins piriformes. Per recórrer la laringofaringe i penetrar la laringe s'usa un fibroscop flexible amb anestèsia tòpica.[2]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ François Le Huche, Andre Allali La voz (castellà). Elsevier España, 2004 ISBN 8445812459
- ↑ Antonio Surós Batlló, Antonio Surós Batlló Juan Surós Batlló, Juan Surós Forns. Semiología médica y técnica exploratoria (anglès). Elsevier España, 2001. ISBN 8445810804
Bibliografia
modifica- Gómez Ángel, Diego; O'Connor Reina, Carlos; García Iriarte, Maria Teresa. Guía básica de estudio de la otorrinolaringología (en castellà). Ediciones Díaz de Santos, 2000. ISBN 84-7978-431-8.
