Andō Hiroshige

En aquest nom japonès, el cognom és Utagawa.

Utagawa Hiroshige (en japonès:歌川 広重, també anomenat Andō Hiroshige (en japonès:安藤 広重; 1797 – 12 d'octubre de 1858) va ser un artista de l'ukiyo-e japonès i considerat el darrer gran mestre d'aquesta tradició.

Hiroshige
歌川広重

Retrat pòstum d'Hiroshige per Kunisada
Nom original	(ja) 歌川広重
Biografia
Naixement	1797 Edo
Mort	12 octubre 1858 (60/61 anys) Edo
Causa de mort	Causes naturals  (Còlera )
Sepultura	Tōgaku-ji (en)
Dōshin (en) hikeshi (en)
1809 – 1832
Dades personals
Grup ètnic	Japonesos
Activitat
Camp de treball	Ukiyo-e
Lloc de treball	Edo Kyoto
Ocupació	pintor, artista d'ukiyo-e, xilògraf
Activitat	1818  –
Gènere	Paisatge i ukiyo-e
Moviment	Escola Utagawa i Kasei culture (en)
Professors	Utagawa Toyohiro (en) i Ōoka Unpō (en)
Alumnes	Hirokage, Utagawa Shigekiyo (en) i Yoshinobu Utagawa (en)
Influències	Katsushika Hokusai
Obra
Obres destacables Eight Views of Ōmi (1834) The Sixty-nine Stations of the Kiso Kaidō (en) (1841) Kōshū Nikki (en) (1850) Tendō Hiroshige (en) (1853) Famous Views of the 60-odd Provinces (en) (1856) Cent famoses vistes d'Edo (1859) Thirty-six Views of Mount Fuji (en)

Utagawa Hiroshige (Edo, 1797 – 6 de setembre del 1858), pintor japonès i dissenyador de gravats de l'ukiyo-e. També se'l coneix com a Andō Hiroshige o Ichiyūsai Hiroshige.

Fou fill d'un oficial del departament de bombers assignat al castell del shogun. El seu primer mestre va ser Ikajima Rinsai; després, va intentar entrar com a aprenent al taller d'Utagawa Toyokuni però va ser rebutjat. Als 14 anys, va començar com a aprenent al taller d'Utagawa Toyohiro, sota la influència del qual va pintar retrats d'actors. També va estudiar pintura nanga i es va interessar per la pintura occidental i els treballs de l'escola shijô.

Va renunciar a la seva posició heretada de bomber en favor del seu fill per dedicar-se a la pintura, adoptant el nom d'Hiroshige l'any 1812. El 1832, va rebre l'encàrrec de fer de dibuixant oficial en un viatge a la cort de Kyoto que li va servir per a reunir gran quantitat d'apunts al natural del camí de Tokaido, unint-se a la línia pictòrica iniciada per Hokusai. A les 53 estacions del Tokaido, li van seguir altres viatges pel país que li van servir per a pintar sèries del Kisohaidô, del llac Biwa, etc., així com la seva sèrie de llocs cèlebres, entre les quals destaca especialment la dedicada a Edo, el seu lloc de residència habitual.

La seva producció va ser enorme i les seves obres destaquen pel virtuosisme tècnic i les seves capacitats observadores, que va aprofitar per a representar els paisatges a diferents hores del dia o de la nit, o en les diferents estacions de l'any. Les seves obres van ser conegudes a Europa per les exposicions universals, deixant una clara petjada en els pintors impressionistes.

Biografia

Peregrinació al santuari de la deessa Benzaiten a la gruta rocosa d'Enoshima, a la província de Sagami (1850), tríptic en format ōban, editorial Sumiyoshiya Masagoro.

Andō Tokutarō va néixer a Edo, la capital del Japó, probablement el 1797 (l'única referència que hi ha sobre el seu naixement és el retrat pòstum que li va dibuixar Utagawa Kunisada, on s'especifica que va morir als 62 anys). Era fill d'Andō Genuemon, un capità de bombers (hikeshi dōshin) de casta samurai, que exercia com a inspector d'incendis al districte de Yayosugashi —actual barri de Marunouchi—, per la qual cosa rebia un sou directament del Shogunat. Era un càrrec hereditari, que va transmetre al seu fill al morir, el 1809. Aquest mateix any va morir també la seva mare. En la seva joventut va rebre els noms de Tokubei i Jūemon, ja que era costum en aquesta època canviar sovint de nom o afegir diversos al principal.

Des de la seva infantesa va mostrar un gran talent per al dibuix i la pintura, per la qual cosa des dels deu anys va rebre classes de pintura, a càrrec d'Okajima Rinsai, un pintor de l'escola Kanō. El 1811 va entrar en el taller d'Utagawa Toyohiro, del qual va arribar a ser el seu principal i més dotat deixeble. Al cap d'un any, el 1812, va rebre el nom artístic de Hiroshige, al mateix temps que un altre sobrenom per al taller, Ichiyūsai —transformat el 1832 a Ichiryūsai (a vegades escurçat a simplement Ryūsai)—. En aquella època era usual utilitzar diversos noms per a successives fases de la vida, com a intent de propiciar la bona sort. D'igual manera, a la mort del seu mestre el 1828 es va fer càrrec del seu taller, adoptant el nom de Toyohiro II, que, no obstant això, pràcticament no va utilitzar, quedant-se amb el seu nom d'aprenent.

En mans del seu mestre, Hiroshige es va formar en l'estil característic de l'escola Utagawa, centrant-se en la representació de belles dones (bijin-ga) i actors del teatre popular japonès kabuki (yakusha-e). En els seus primers anys va realitzar poques obres, potser a causa de les seves obligacions a l'estació de bombers. No obstant això, el 1832 va renunciar al seu càrrec, que va transmetre al seu fill Nakajirō, dedicant-se per complet a la seva labor artística. Va ser aquest el veritable començament de la seva carrera i l'inici del seu èxit, com l'aconseguit amb la seva primera sèrie, Cinquanta-tres etapes de la ruta de Tōkaidō (Tōkaidō Gojūsantsugi, 1832-1834). Des de llavors es va dedicar gairebé en exclusiva al paisatgisme. Les seves obres, no obstant això, contra el que pogués semblar, rarament estan executades a la vista del paisatge original, sinó que són reinterpretacions basades en il·lustracions de les guies de viatge. Pel que sembla, Hiroshige no va viatjar molt i va portar una vida bastant sedentària a la seva ciutat natal, Edo.

Hiroshige va estar casat en dues ocasions: amb la seva primera esposa —de la qual no se sap el nom— es va casar el 1821, enviduant el 1839; més tard, el 1847, es va casar en segones núpcies amb Yasu, quinze anys menor que ell. Amb la seva primera esposa va tenir un fill, Nakajirō, mentre que amb la segona van adoptar una nena, anomenada Tatsu, que posteriorment es casaria amb Hiroshige II i amb Hiroshige III, els dos deixebles del mestre. El 1849 es va traslladar a Kanōshindō, al districte de Nakabashi, on va construir-se una casa nova. De la seva vida quotidiana se sap que era una cosa dissoluta, així com un gran aficionat a la gastronomia. No obstant això, als 60 anys (el 1856), es va convertir en monjo budista, després del ritual d'afaitar-se el cap.

Hiroshige va morir de còlera el 1858 (el sisè dia del novè mes de l'any 5 d'Ansei, segons el calendari japonès), a causa d'una epidèmia que es va desfermar per la ciutat, cobrant-se 28.000 víctimes. Va ser enterrat en el cementiri del temple Asakusa Tōgakuji, en una cerimònia a l'estil samurái, i va rebre pòstumament els noms de Genkōin Tokuo Ryūsai Shinji. Va tenir diversos deixebles, els dos principals que van portar el seu mateix nom, Hiroshige II i Hiroshige III, al costat de diversos altres com Utagawa Shigemaru, Utagawa Shigekiyo, Utagawa Hirokage, Shōsai Ikkei, etc.

Galeria

• 

  Tsukuda

• 

  Riu Sumida

• 

  Illa Tsukuda des del pont Eitai B

• 

  Hiroshige - Riu Sumida

• 

  Focs artificials al pont Ryogoku

• 

  100 vistes d'Edo: Meguro

• 

  De la sèrie "36 vistes del Munt Fuji"

• 

  Lluna sobre Miho

• 

  Horikiri no hanashōbu

• 

  Fudo, 1857

• 

  Edo, des de Massaki

• 

  100 vistes d'Edo,

• 

  Evening Shower at Atake and the Great Bridge. Photo by Paolo Monti (1975)

• 

  Pluja forta sobre un pi

• 

  Barques de pesca en un llac.

• 

  Lluna sobre un paisatge muntanyenc

• 

  Sokokura

• 

  Vista d'un pont sobre un llac

• 

  Santuari

Referències

• Forbes, Andrew; Henley, David (2014). 100 Famous Views of Edo. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00HR3RHUY
• Forbes, Andrew; Henley, David (2014). Utagawa Hiroshige’s 36 Views of Mount Fuji. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00KD7CZ9O
• Forbes, Andrew; Henley, David (2014). Utagawa Hiroshige's 53 Stations of the Tokaido. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00LM4APAI
• Noguchi, Yoné. Selected English Writings of Yone Noguchi: Prose. Associated University Presse, 1992. ISBN 978-0-8386-3422-6. 
• Oka, Isaburo. Hiroshige: Japan's Great Landscape Artist. Kodansha, 1992. ISBN 9784770016584. 

Vegeu també

• Cent famoses vistes d'Edo

Bibliografia

• Hiroshige: One Hundred Famous Views of Edo (1986). Smith II, Henry D.; Poster, G Amy; Lehman, L. Arnold. Publisher: George Braziller Inc, plates from the Brooklyn Museum. Paperback: ISBN 0-87273-141-3; hardcover: ISBN 0-8076-1143-3
• Ukiyo-e: 250 years of Japanese Art (1979). Toni Neuer, Herbert Libertson, Susugu Yoshida; W. H. Smith. ISBN 0-8317-9041-5
• Friese, Gordon: Keisai Eisen - Utugawa Hiroshige. Die 69 Stationen des Kisokaidô. Eine vollständige Serie japanischer Farbholzschnitte und ihre Druckvarianten. Verlag im Bücherzentrum, Germany, Unna 2008. ISBN 978-3-9809261-3-3
• Tom Rassieur, 'Degas and Hiroshige', Print Quarterly XXVIII, 2011, pp. 429–31
• Calza, Gian Carlo. Hiroshige: The Master of Nature. Skira, 2009. ISBN 978-88-572-0106-1. 
• Uspensky, Mikhail. Hiroshige. Parkstone International, 2011. ISBN 978-1-78042-183-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andō Hiroshige

• Treballs d'Hiroshige Arxivat 2009-02-10 a Wayback Machine. al Tokyo Digital Museum.
• Imatges i descripcions de les obres d'Hiroshige i els seus contemporanis Arxivat 2007-11-19 a Wayback Machine..
• Ando Hiroshige - Informació i imatges.