Histèria (pel·lícula)

Pel·lícula britànica de 2011

Histèria és una comèdia romàntica britànica dirigida per Tanya Wexler, estrenada el 2011 amb Maggie Gyllenhaal, Hugh Dancy, Jonathan Pryce i Felicity Jones en els papers principals.[2]

Infotaula de pel·lículaHistèria
Hysteria
Fitxa
DireccióTanya Wexler
Protagonistes
ProduccióTracey Becker
Judy Cairo
Sarah Curtis
GuióJonah Lisa Dyer
Stephen Dyer
Howard Gensler
MúsicaGast Waltzing
Christian Henson
FotografiaSean Bobbitt
MuntatgeJon Gregory
VestuariNIc Ede
ProductoraInformant Media
Beachfront Films
Forthcoming Productions
Chimera Films LLC
by alternative pictures
Delux Productions
Lankn Media
WDR
Arte France Cinéma
DistribuïdorBudapest Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estrena2011
Durada100 minuts
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació9,5 milions de $ [1]
Descripció
GènereComèdia romàntica
TemaHistèria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

Lloc websonyclassics.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1435513 Filmaffinity: 567277 Allocine: 118740 Rottentomatoes: m/hysteria_2012 Letterboxd: hysteria-2011-6 Mojo: hysteria Allmovie: v547893 Metacritic: movie/hysteria TV.com: movies/hysteria TMDB.org: 75802
Facebook: Hysteriamovie Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La pel·lícula se situa a finals del segle xix, a Londres, en plena era victoriana.[3] El Dr. Mortimer Granville (Hugh Dancy), un jove metge amb idees avançades, és contractat com assistent pel Dr. Robert Dalrymple (Jonathan Pryce), en un consultori especialitzat en el tractament de la histèria que es considerava una malaltia comuna a les dones de l'època.[4] El tractament consistia en massatges a l'àrea genital per causar convulsions paroxístiques, que no eren altra cosa que orgasmes.[5] El Dr. Granville es relaciona amb les dues filles del Dr. Dalrymple, l'Emily (Felicity Jones) i la Charlotte (Maggie Gyllenhaal), una sufragista lluitadora. Granville mostra una gran habilitat en els massatges, en una visita al seu amic Edmund St. John-Smythe (Rupert Everett), observa que aquest ha inventat una mena de plomall elèctric que li donarà la idea per crear el que serà el primer vibrador.

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

Basada en fets reals, el repartiment del film sacrifica el rigor històric pel sentit de l'humor. Situacions delirants es combinen amb unes discussions per la igualtat de gènere.[4] El film es va presentar al Festival Internacional de Cinema de Roma, on va tenir una bona rebuda. Per la seva part, la directora de la pel·lícula, l'estatunidenca Tanya Wexler va rebre una nominació al premi Marc'Aurelio.[6]

Referències modifica

  1. «Box Office Mojo:Hysteria» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2016].
  2. «Hysteria» (en castellà). Fotogramas.
  3. «Hysteria – review» (en anglès). The Guardian, 20-09-2012. [Consulta: 14 setembre 2016].
  4. 4,0 4,1 «"Histèria" és "La gran pel·lícula"». CCMA, 14-09-2016.
  5. «Reportatge de "Cinema 3" coincidint amb l'estrena d'"Histèria"» (video). CCMA- Cinema3, 17-06-2012. [Consulta: 14 setembre 2016].
  6. «Roma vibra amb la història del consolador». Ara.cat, 29-10-2011. [Consulta: 15 setembre 2016].