Història general del Regne de Mallorca

La Història general del Regne de Mallorca és la primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis i Garcia, escrita en català, el 1595, a instàncies dels jurats de la ciutat i el regne. El 1601 Binimelis la traduí al castellà. És un dels màxims exemples d'historiografia renaixentista en llengua catalana.[1] L'obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Alemany (1723).[2]

L'obra abraça des de la creació del món fins al 1592 i consta de la història de l'illa fins a Felip III de Castella, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d'unes biografies de mallorquins il·lustres, de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments.[2]

Joan Binimelis la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. Inicialment escrita en català Binimelis la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana).[2]

Al segle XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries realitzades entre els segles xvii i XVIII; una versió castellana —l'única completa de l'obra— fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927.[2]

Fixació del textModifica

Com que l'obra mai no va arribar a editar-se, i que aquesta només s'ha difós manuscrita (parcialment) i gràcies a l'edició castellana de l'any 1927, de la versió catalana de la Història, ni en manuscrit, no es conserva el text complet.[1]

El manuscrit més complet i més antic de la Història es conserva a la Biblioteca Municipal de Palma en una còpia feta per Jordi Fortuny de Roescas entre el 1640 i el 1643. El còdex presenta, però, una curiositat: el títol original és substituït per un altre, Varias coses tocans a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D. Jordi Fortuny de Roescas..., el nom de Binimelis no figura enlloc. L'intent d'amagar la identitat de l'autor arriba al punt que se suprimeixen de l'obra els fragments que contenen apunts autobiogràfics.[1]

Al segon manuscrit en català sí que hi apareix el nom de Binimelis. És una còpia de Bartomeu Martorell del 1683 que es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid. Conté, si fa no fa, el mateix que el manuscrit Fortuny, excepte l'última part del darrer llibre.

Els altres manuscrits catalans són fragments més o menys curts dels últims quatre llibres de la Història. Antoni M. Alcover donà notícia d'una còpia de segle xvii propietat de Pere Josep Serra i Cortada, que edità al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana.[1]

Hi ha d'altres textos: una còpia fragmentària, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, de Joan Serra i Ventaiol; els fragments d'un manuscrit que es troba a la biblioteca del marquès de Vivot; algun fragment espars de pocs folis, com ara el de la Biblioteca de Catalunya o de la Biblioteca Lambert Mata, de Ripoll, que conserva un altre manuscrit de la Història que té la particularitat de contenir els quatre primers llibres en castellà i els tres següents en català (molt fragmentaris).

Pel que fa als manuscrits castellans, el més complet és el que es conserva a la Biblioteca del Monestir de Montserrat, en traducció de Guillem de Terrassa, que va servir de base per a l'única edició de la Història, la de 1927. A la Biblioteca Britànica hi ha una còpia completa i amb il·lustracions, de començament del segle xix. A més, hi ha còpies fragmentàries a la Biblioteca Municipal de Palma i a la Biblioteca Nacional de Madrid. Finalment, a la biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana nhi ha encara un altre, amb algunes il·lustracions.[1]

L'obraModifica

La Història és dividida en set llibres: el primer és una descripció de Mallorca, i conté disquisicions d'en Binimelis sobre la influència de la geografia en el temperament dels mallorquins; el segon tracta de la dominació musulmana, gòtica i àrab; el tercer, de la conquesta catalana de Jaume I fins a Felip III; el quart és un episcopologi i un repàs per les esglésies i monestirs de l'illa; el cinquè és una descripció de Mallorca poble per poble; el sisè, una galeria de personatges il·lustres de l'illa; i el setè tracta gairebé únicament de la guerra de les Germanies.[1]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Moll i Gómez de la Tía, Juli. Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. Universitat de València; Institut Cartogràfic de Catalunya, 2014. ISBN 9788437093505.