L'homo economicus és, en economia neoclàssica, el concepte utilitzat per a modelitzar el comportament humà racional i egoista davant d'estímuls econòmics.[1] Aquest individu només existeix en la teoria, ja que en la pràctica les persones prenen decisions econòmiques relacionades amb factors que van més enllà del benefici i la probabilitat, com intenta demostrar l'economia del comportament.

Si en una ciutat on només visqués l'homo economicus hi hagués un producte que té 100 compradors quan costa 50 € i té 200 compradors quan en costa 40, seria fàcil preveure que si el preu baixa a 30 € els compradors pujarien a 300. Però, en la realitat els factors com ara la moda o el prestigi de la marca del producte influeixen i fan que la demanda no segueixi un patró estricte com el que seguiria l'homo economicus.

Referències modifica

  1. Edmund Conway, 50 cosas que hay que saber sobre economía, capítol 46. Ed. Ariel, ISBN 978-84-344-6906-8 (castellà)