Homotècia

Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai^[1] en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge. En una homotècia hi ha una relació de semblança entre l'objecte original i el transformat.^[2]

L'homotècia de centre en el punt O i raó λ queda definida per la fórmula:

h_O,λ(X) = O + λ(X - O).^[3]

ReferènciesModifica

↑ «homotècia». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 14 octubre del 2009].
↑ «homotècia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 octubre del 2009].
↑ Xambó i Descamps, Sebastià. «7. Afinitats». Geometria pàg. 14. UPC. Arxivat de l'original el 2015-10-29. [Consulta: 14 octubre del 2009].

[1] «homotècia». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 14 octubre del 2009].

[2] «homotècia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 octubre del 2009].

[3] Xambó i Descamps, Sebastià. «7. Afinitats». Geometria pàg. 14. UPC. Arxivat de l'original el 2015-10-29. [Consulta: 14 octubre del 2009].

[1]

[2]

[3]