Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai[1] en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge. En una homotècia hi ha una relació de semblança entre l'objecte original i el transformat.[2][3][4]

Homotècia amb centre O i on λ>1.

L'homotècia de centre en el punt O i raó λ queda definida per la fórmula:

.[5]

Referències

modifica
  1. «homotècia». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 14 octubre 2009].
  2. «Homotècia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «omotetia - Treccani» (en italià). [Consulta: 23 març 2024].
  4. u/matteo+scapellato. «OMOTETIA» (en italià). [Consulta: 23 març 2024].
  5. Xambó i Descamps, Sebastià. «7. Afinitats». Geometria pàg. 14. UPC. Arxivat de l'original el 2015-10-29. [Consulta: 14 octubre 2009].

Vegeu també

modifica