Hornavan ([huːrnaːvan]) és un llac situat al nord de Suècia. Pertanyent al Municipi d'Arjeplog, a la província de la Lapònia Sueca i al Comtat de Norrbotten, és el llac més profund de Suècia.

Infotaula de geografia físicaHornavan
Skelleftealven River map closer.gif
modifica
TipusLlac i massa d'aigua de llac modifica
Part deBothnian Bay Water District (en) Tradueix modifica
Ubicació
País de la concaSuècia modifica
Entitat territorial administrativamunicipi de Arjeplog (Suècia) modifica
 66° 14′ N, 17° 30′ E / 66.23°N,17.5°E / 66.23; 17.5
Afluent
EfluentSkellefte modifica
Dades i xifres
Altitud425 m modifica
Profunditat228 m modifica
Dimensions70 (longitud) km
Perímetre373 km modifica
Superfície262 km² modifica
Superfície de conca hidrogràfica4.220 km² modifica
Mesures i indicadors
Volum11.233.945.000 m³ modifica

GeografiaModifica

Es troba als Alps Escandinaus, a una alçada de 425 metres. La ciutat d'Arjeplog es troba en la seva riba sud-occidental. El llac s'estén 70 quilòmetres al nord-oest des d'Arjeplog fins a la ciutat de Jäckvik, contenint al voltant de 400 illots, molts dels quals tenen una flora i fauna distintiva. La investigació sobre l'ecosistema comparable a illes més grans amb petits illots a Hornavan i Uddjaur són populars pel seu entorn no contaminat, i han donat bons resultats. Un estudi internacional es va publicar a Nature titulat Effects of species and functional group loss on island ecosystem properties (Efectes de les pèrdues d'espècies i grups funcionals en propietats de l'ecosistema de l'illa).[1]

En el seu extrem meridional, el llac s'uneix amb el llac Uddjaure.

La superfície és d'entre 220 i 283 km², però algunes fonts donen com a constant 251 km²; de qualsevol manera, és el vuitè llac en grandària del país. Amb una profunditat màxima de 221 metres també és el més profund.

El llac ha estat utilitzat per a energia hidroelèctrica. Tots els llacs al municipi d'Arjeplog tenen aigua potable.

PescaModifica

Pel que fa a la vida animal, té cinc espècies autòctones de peix blanc: Coregonus pallasii, Coregonus megalops, Coregonus maxillaris, Coregonus nelssonii i Coregonus widegreni (aquest últim conegut sota el nom de Valaam), amb una sisena, Coregonus maraena, introduïda als anys quaranta. Les captures de pesca esportiva més conegudes són, d'altra banda, les truites, que es realitzen millor al curricà.

FontsModifica

ReferènciesModifica

  1. Wardle, David A.; Zackrisson, Olle «Effects of species and functional group loss on island ecosystem properties» (en anglès). Nature, 435, 7043, 2005-06, pàg. 806–810. DOI: 10.1038/nature03611. ISSN: 0028-0836.