Viquipèdia

Hospital de Santa Cristina de Somport

restes antic monestir-hospital del Camí de Sant Jaume

El Monestir i Hospital de Santa Cristina de Somport és, actualment, un jaciment arqueològic que recull les restes del que va ser una hostatgeria situada en el terme municipal de Aísa (Osca), en l'alt del port de Somport, prop de Candanchú, als Pirineus, a Espanya. És considerat com un Bé d'Interès Cultural pel Decret 69/2006, de 7 de març, del Govern d'Aragó, en la categoria de conjunt d'interès cultural.[1] El monestir i hospital de Santa Cristina va néixer amb la funció de proporcionar a pobres, malalts, viatgers i als pelegrins del Camí de Sant Jaume un lloc on trobar refugi i assistència. El seu origen pot datar-se de finals del segle xi podent-se considerar el segle xii el de la seva consolidació com a institució i la seva major expansió el segle xiii.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Hospital de Santa Cristina de Somport
Imatge
Dades
TipusJaciment arqueològic, monestir, xenodochium i antic hospital Modifica el valor a Wikidata
Part deCamí de Sant Jaume Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicart romànic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.530 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAísa (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 46′ 06″ N, 0° 30′ 40″ O / 42.76833°N,0.51111°O / 42.76833; -0.51111
Bé d'interès cultural
Data7 març 2006
IdentificadorRI-55-0000853
Codi SIPCA1-INM-HUE-001-006-001 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Jaca Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La documentació que acredita la seva existència al segle xii ve, entre altres, del Codex Calixtinus, atribuït a Aymeric Picaud, en concret en el Liber peregrinationis (capítol III), en el qual es considerava el complex de Santa Cristina de Somport com un dels més assenyalats: "llocs sants, temples de Déu, lloc de recuperació pels bienaventurados pelegrins, descans per als necessitats, alleujament per als malalts, salvació dels morts i auxili per als vius".[2]

A més, en la mateixa font se li cita com un dels tres hospitals més importants del món, a l'altura dels de Jerusalem i el de Mont-Joux, en el pas del Gran San Bernardo, denominant-ho per això Unum Tribus Mundi.[3]

Un altre document molt antic en què es parla de Santa Cristina data dels primers anys del segle xii (any 1100) i es refereix a una donació de rendes a l'Hospital per part el rei d'Aragó Pere I, i altres documents fan referència a altres donacions per part d'altres nobles aragonesos com la dels vescomtes de Bearn, Gastón i Telesa, així com a la protecció que sempre li van dedicar.[4][5]

La decadència del monestir-hospital va començar al segle XIV en què es produeixen, d'un costat, les disputes entre els membres de la comunitat religiosa que ho regentava (quan la comunitat de canonges regulars de Sant Agustí, va ser substituïda per la dels Dominics) i, d'un altre, la dispersió i reducció de les rendes concedides.[3] Aquesta situació va portar al fet que els pelegrins triessin altres rutes, desplaçant-se el pas més concorregut pels Pirineus a Roncesvalles.[2]

La importància de l'hospital en l'època ve que molts pelegrins creuaven el Sommus Portus per arribar a Santiago de Compostel·la, prenent la branca del Camí de Sant Jaume via Tolosa de Llenguadoc i la Vall d'Aspa, en comptes de la que entra en la Península per Maule-Lextarre i Roncesvalls. Un dels punts més difícils del camí era el pas dels Pirineus, per la duresa de les muntanyes i les males condicions climatològiques.

Quan els pelegrins havien pujat el port, sovint cansats, famolencs i malalts, l'hospital era un bon lloc per descansar. Segons explica el Codex Calixtinus i el Liber Sancti Iacobi, llibre en el qual es recullen les quatre rutes oficials del Camí que creuaven França, als pelegrins se'ls donava hostalatge gratuïtament tres dies, donant-los menjar i sopar. Si estaven malalts se'ls cuidava fins que es recuperessin. Si moria un pelegrí, se li enterrava en la petita fossa al costat de la capella.[6]

L'any 1706 el monestir-hospital va sofrir un incendi que va deixar la construcció totalment arruïnada, i encara que es va procedir a la reconstrucció de part del complex, el procés de desamortització de l'any 1835 va acabar provocant la seva definitiva desaparició.[2][3]

Llegenda sobre la fundació modifica

S'explica que dos cavallers anònims van decidir fer un petit refugi en Somport per allotjar als pelegrins que sovint morien en aquest punt del Camí de Sant Jaume per gana, la neu i les bèsties de les muntanyes.[7] Quan estaven discutint sobre el millor lloc per aixecar el refugi, va aparèixer una coloma blanca que portava en el seu bec una creu d'or que va deixar en el lloc en el qual Déu havia assenyalat que havia de fer-se l'església. Així, la notícia es va estendre per tota la terra i es van fer tantes donacions que els cavallers no van fer un petit refugi com havien pensat, sinó un gran hospital.[7] Des d'aquest moment, l'emblema de l'hospital va ser una coloma blanca amb una creu daurada en el bec.[7]

Descripció modifica

 
1. Hospital i taverna2.

Església3.

Necròpoli4.

Monestir.

Gràcies a les excavacions arqueològiques i a les cròniques que donen notícia sobre la distribució dels edificis, s'ha pogut conèixer l'aspecte que va tenir l'hospital en la seva època d'esplendor. El complex constava de diverses edificacions entre les quals destacaven:[2]

  • l'església amb la seva sagristia i la necròpoli propera,
  • l'ermita,
  • la casa dels monjos,
  • el palau prioral,
  • l'hospital i la fonda,
  • dependències secundàries que eren necessàries per al desenvolupament de les seves activitats religioses i assistencials.[3]

L'església, és un petit edifici religiós aixecat seguint l'estil romànic i datada entre els segles xii i xiii. Presenta una sola nau amb absis semicircular situat cap a l'est. Al costat de l'església s'alçava la taverna del segle xviii, on menjaven els pelegrins. A l'altre costat de l'església es trobava la necròpoli, on encara es poden veure les sepultures de pedra. El monestir també estava situat al costat de l'església, del costat més proper a França, lloc en el qual abans del segle xviii es trobava la taverna.

Segons l'historiador fra Francisco Lalana, més a baix es trobaven el palau del prior i l'ermita de Santa Bàrbara.

Referències modifica

  1. ↑ «http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?». Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 28 maig 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 [enllaç sense format] http://www.patrimonioculturaldearagon.es/bienes-culturales/hospital-de-santa-cristina-de-somport Arxivat 2015-05-28 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 [enllaç sense format] http://elcaminodesantiagodesdeasturias.blogspot.com.es/2011/11/ruinas-del-hospital-de-santa-cristina.html
  4. ↑ [enllaç sense format] http://urban-e.aq.upm.es/pdf/EL-TRAMO-ARAGONES-DEL-CAMINO-DE-SANTIAGO.pdf
  5. ↑ Los primeros años del Hospital de Santa Cristina del Somport. Ubieto Arteta, Antonio, Diputación Foral de Navarra 1966.
  6. ↑ [enllaç sense format] http://codexcalixtinus.es/
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 [enllaç sense format] http://www.romanicoaragones.com/0-Jacetania/441-StaCristina.htm

Bibliografia modifica

  • Nagore Laín, Francho: Reseña de Cartulario del Hospital de Santa Cristina de Somport, edició de Jukka Kiviharju, Luenga & fablas, 8-9 (2004-2005), pàg. 213-216.
  • Barrero Bordonaba, L. i Abardía García, T. Un día en... El camino de Santiago de Aragón, Diputació General d'Aragó- Departament d'Educació i Cultura, Zaragoza, 1999.
  • Durán Guidol, A. El hospital de Somport entre Aragón y Béarn (siglos XII y XIII), Ed. Guara, Zaragoza, 1986.
  • García Propietàries, F. "El Real Monestir de Santa Cristina de SomportEl Real Monasterio de Santa Cristina de Somport", Aragonia Sacra, II. 1987, Zaragoza, pàg. 129-138.
  • Margalé Herrero, A.R. El Camino de Santiago en la Jacetania y su influencia en el patrimonio arquitectónico de la comarca, ed. TAUMAR, Zaragoza, 1999.
  • Ona, José Luis (Coord.). Guía del Camino Jacobeo en Aragón, Gobierno de Aragón Govern d'Aragó, Departament d'Educació, Cultura i Esport, Zaragoza, 2010.
  • Til·ler Adrián, M.A. I Turmo, A. "Excavación del Hospital de Santa Cristina de Somport (Candanchú). Campaña de 1991", Arqueologia Aragonesa 1991, 17. 1994, Zaragoza, Págs 187-189.
  • VV.AA. Comarca de la Jacetania, Col·lecció Territori 12, Diputació General d'Aragó, Zaragoza, 2004.
  • VV.AA. Aragón, puerta de Europa. Los aragoneses y el Camino de Santiago en la Edad Media, Govern d'Aragó- Departament d'Educació Cultura i Esport, Zaragoza, 2005.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hospital de Santa Cristina de Somport
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hospital_de_Santa_Cristina_de_Somport&oldid=32517340»