Howell Automatic Rifle
El Howell Automatic Rifle era una conversió del fusell de forrellat Lee-Enfield (SMLE No.1 Mk.III).[1] Aquesta variant dissenyada i produïda en el Regne Unit durant la Primera Guerra Mundial com la Segona Guerra Mundial atorgava al fusell Lee-Enfield una major cadència de foc (superior als seus 20-30 trets per minut). La arma en si, era fiable, però molt poc ergonòmica, ja que el sistema de gas per a fer moure el forrellat interferia directament amb el mode d'agafar l'arma. Es van fer conversions similars a Sud Àfrica, com el Rieder Automatic Rifle i a Nova Zelanda/Austràlia, com el Charlton Automàtic Rifle, el qual podia disparar totalment en automàtic.[2][3]
 | |
| País d'origen |  Regne Unit |
|---|---|
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1918 a 1945 |
| Guerres | Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1918 |
| Dissenyador | Mr. N. Howell |
| Variants | Es una variant del Lee-Enfield |
| Especificacions | |
| Pes | 5,3 kg (sense carregar) |
| Munició | .303 British |
| Calibre | 7,70 mm |
| Sistema de tret | Operada per gas |
| Carregador | 10 o 20 cartutxos |
| Mires | De ferro |
Història modifica
A finals de la Primera Guerra Mundial, es va dissenyar un nou aparell que permetia el tir semi automàtic amb el fusell estàndard de l'Exèrcit Britànic, el Lee-Enfield. Es van produir alguns models a finals d'aquesta guerra, encara que no eren gaire estesos. En 1940, per armar la Defensa Civil Britànica (Home Guard), es van obtenir alguns fusells automàtics Howell, i es van entregar a aquestes forces. En els seus entrenaments, es recomanava utilitzar aquesta arma com a arma improvisada antiaèria, encara que hagués tingut un ús molt més eficaç com a arma de suport lleuger.[4]
Disseny modifica
Aquesta arma comptava amb un disseny molt simple, el qual consistia a enganxar un tub metàl·lic a la boca del canó, i mitjançant un èmbol, accionat pel gas expulsar després de cada tret, es movia el forrellat automàticament, i carregava la següent bala en la recamarà del fusell. Aquesta arma també comptava amb un mànec similar al de les pistoles perquè fos més còmode per a l'usuari. La mira va ser compensada de manera similar a la de la metralladora Bren, encara que seguien utilitzant les mateixes mires que els Lee-Enfield.
Vegeu també modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Howell Automatic Rifle |
- ↑ Special Service Lee Enfields: Commando and Auto Models by Ian Skennerton. Published by Ian D Skennerton, PO Box 80, Labrador 4215, Australia, 2001. ISBN 0-949749-37-0. Paperback, 48 pp, 50 plus b & w drawings and photos, 210 x 274 mm
- ↑ http://www.cybershooters.org/Royal%20Armoury/Howell.JPG Howell Automatic Rifle at the Royal Armouries
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=U682yOpNafg Forgotten Weapons' brief overview of the Howell
- ↑ https://www.forgottenweapons.com/rifles/howell-automatic-rifle/
