Hug I del Maine

Hug I del Maine († 933) va succeir el seu pare com a comte del Maine l'any 900.

Infotaula de personaHug I del Maine
Biografia
Naixement900 Modifica el valor a Wikidata
Mort933 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHugònides Modifica el valor a Wikidata
FillsHug II del MaineHervé I de Mortagne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRoger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Rothilde Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Era fill de Ragenold de Nèustria i Rotilde, filla de Carles el Calb.[1] Va succeir el seu pare al comtat del Maine l'any 900.[2] Per un matrimoni de la seva germana, de nom desconegut,[a] amb Hug el Gran en algun moment abans del 917, Hug va convertir-se en aliat dels robertians, posant fi a un llarg període d'hostilitat entre ells.[3] Cap a l'any 922, el rei Carles el Simple va retirar el benefici de l'abadia de Chelles a Rotilde, la mare d'Hug i sogra d'Hug el Gran, per confiar-la a un dels seus favorits, Hagà.[4] El favoritisme mostrat a Hagà va causar un gran ressentiment i va comportar, en part, una revolta contra Carles el Simple que va col·locar Robert I de França al tron.[5] Fins i tot després de la mort de la seva germana quan Hug el Gran va casar-se per segon cop, va romandre fidel als robertians.

FamíliaModifica

De la seva dona no casada, molt probablement d'origen rorgònide,[6] va tenir el seu fill i successor Hug II del Maine.


Precedit per:
Goslí III
Comte del Maine
900 - 950
Succeït per:
Hug II


NotesModifica

  1. Europäische Stammtafeln Band II, Tafel 10 tiene a la primera mujer de Hugo el Grande como Judit.

ReferènciesModifica

  1. Pierre Riché, The Carolingians; A Family who Forged Europe, Trad. Michael Idomir Allen (University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 1993), p. 237
  2. K.S.B. Keats-Rohan, 'Two Studies in North French Prosopography', Journal of Medieval History, Vol. 20 (1994), p. 10
  3. Richard E. Barton, Lordship in the County of Maine, c. 890-1160 (The Boydell Press, Woodbridge, 2004). p. 83
  4. The Annals of Flodoard of Reims; 919-966, Ed. & Trans. Steven Fanning & Bernard S. Bachrach (University of Toronto Press, 2011), p. 6
  5. Jim Bradbury, The Capetians: Kings of France, 987-1328 (Continuum, Londres & Nueva York, 2007), p. 34
  6. K.S.B. Keats-Rohan, Family Trees and the Root of Politics; A Prosopography of Britain and France from the Tenth to the Twelfth Century (The Boydell Press, Woodbridge, 1997) p. 194