Obre el menú principal

Hug de Tolosa fou un possible comte de Tolosa i Nimes, que Settipani situa entre 961 i 978. Hauria exercit entre vers 961 i vers 972.

Infotaula de personaHug de Tolosa
Biografia
Mort 978 (Gregorià)
Altres
Títol Comte
Pare Ramon (IV) de Tolosa
Germans Ramon de Tolosa i Letgarda de Tolosa
Modifica les dades a Wikidata

Settipani estableix dos possibles fills de Ramon (IV) de Tolosa, i considera a Hug el gran. No obstant aquest Hug podria ser el comte Hug I de Roergue, nét de Ramon II de Roergue, que al seu testament del 961 esmenta al seu nét Hug i un germà d'aquest de nom Ramon ("Ugoni nepoti meo…Raymundo fratre suo", "el meu nét Hug i el seu germà Ramon"). Settipani suposa que seria el "Ugoni comiti nepoti meo…" (el meu nét el comte Hug) del testament de Garsenda de Gascunya, vídua de Ramon III Ponç I i com que l'esmenta abans que Ramon suposa que era el fill gran o almenys el fill més gran viu. Si al testament, datat el 972, esmenta a Hug com a comte, voldria dir que ho era en aquella data, però hauria mort poc després sense fills o s'hauria retirat a la vida monàstica, deixant pas al seu germà Ramon (V) de Tolosa, que hauria estat comte de Tolosa vers 972-978.

La Fundació per la Genealogia Medieval[1] considera fins a quatre fills, sent Hug el segon.[2] Així esmenta com a fill gran a Ramon (+ "in Garazo"[3] vers 972/979, comte de Tolosa

  • Hug de Tolosa (+ en una cacera em data desconeguda vers 1000), bisbe.[4]

Notes i referènciesModifica

  1. Genealogia dels comtes de Tolosa
  2. aquesta opinió sembla més lògica donat que el primer fill solia portar el nom del pare o del avi, mentre Hug és un nom extern a la casa de Tolosa; però també és possible que un primer fill de nom Ramon hagués mort després del naixement d'Hug; era habitual que al néixer després un altre fill, se li donés el nom del difunt, especialment si era el nom del pare
  3. J. Mª Lacarra, Textos navarros del Códice de Roda, a Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón Vol. I (Saragossa, 1945) 33, pàg. 251.
  4. esmentat al Codi de Roda com a "Regemundo [filius Pontio et filia Garsie Sanzionis]…et domnus Ucus episcopus"; Settipani diu que no l'identifica, ja que podria ser el comte Hug de Roergue; no hi ha explicació al fet de ser nomenat primer al testament de Garsenda