Hipaci de Cilícia
Hipaci o Hypaci de Cilícia o també Hipaci de Gangra (grec antic: Ὑπάτιος Γαγγρῶν) dit el Taumaturg (Cilícia, segle iii - Gangra, ca. 350?) va ser un eclesiàstic, bisbe de Gangra. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
  | |
| Nom original | (el) Υπάτιος Γαγγρών |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (Hypatios) segle III Cilícia |
| Mort | c. 350 Paflagònia |
| Causa de mort | Homicidi |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | arxipreste, sacerdot catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 18 de gener (catòlics; fins al 1969, el 14 de novembre); 31 de març (ortodoxos) |
| Iconografia | Com a bisbe |
Biografia modifica
Hipaci, després d'una vida ascètica, va ser bisbe de Gangra a Paflagònia com a successor d'Atanasi cap a l'any 325. Va participar en el Primer Concili de Nicea el mateix 325 on va defensar les tesis d'Atanasi contra l'heretgia arriana, i on es van fer esment de la seva vida de devoció i miracles. L'emperador Constantí I el Gran, admirat, va ordenar que s'instal·lés al seu palau un bust del bisbe.[1]
En tornar del Concili, uns heretges seguidors de l'antipapa Novacià, coneguts amb el nom de novacians, una doctrina que preconitzava un seguiment rigorós dels dogmes i de les penitències, el van atacar en un lloc desolat i el van tirar a la vora del camí, dins d'un pantà fangós. Una dona del grup li va tirar una pedra al cap i el va matar, però just després de fer-ho aquella dona es va tornar boja i amb la mateixa pedra es va colpejar ella mateixa. Els seus companys la van portar al cap de poc davant la tomba del bisbe, i van pregar perquè la guarís i es va salvar cosa que va ser atribuïda a un miracle. El cos del bisbe l'havien trobat uns cristians que van anar a avisar als habitants de Gangra, que el van enterrar. Després de la seva mort, les relíquies del sant van ser famoses pel nombrosos miracles que van tenir lloc.[2][3]
Aquests fets se situen generalment a l'any 326, després del Concili, però Hipaci encara va signar les actes del Concili de Gangra celebrat cap a l'any 343, i alguns encara el situen en data posterior, ja que la data de la seva mort no es coneix, només que va tenir lloc entre el 325 i el 381. Caldria situar la seva mort després d'aquesta data. La primera menció d'aquesta història es troba al Menologi de Basili II.[1]
Veneració modifica
Els romans d'Orient celebraven el dia del sant el 14 o 15 de novembre. Al segle xvi el cardenal Cesare Baronio (1538-1607), que va redactar el primer martirologi romà, el va establir oficialment el 14 de novembre, però modernament se celebra el 18 de gener a occident i el 31 de març entre els ortodoxos.[4][1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Darrouzès, Jean «Notes de littérature et de géographie ecclésiastiques». Revue des études byzantines, 50, 1992, pàg. 58-59.
- ↑ «Saint Hypace» (en francès). Nominis. [Consulta: 30 setembre 2022].
- ↑ «Saint Hypatius of Gangra». CatholicSaints.Info. [Consulta: 30 setembre 2022].
- ↑ «Ὁ Ἅγιος Ὑπάτιος ὁ Ἱερομάρτυρας Ἐπίσκοπος Γαγγρῶν» (en grec). ΜΕΓΑΣ ΣΥΝΑΞΑΡΙΣΤΗΣ. [Consulta: 30 stembre 2022].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipaci de Cilícia |