Iàkov Estrin

jugador i escriptor d'escacs rus i soviètic, setè campió del món d'escacs per correspondència

Iàkov Boríssovitx Estrin (en rus: Яков Борисович Эстрин, 21 d'abril de 19232 de febrer de 1987) fou un jugador d'escacs, escriptor, i teòric dels escacs soviètic, que tenia els títols de Mestre Internacional, Gran Mestre d'escacs per correspondència, disciplina en la qual fou Campió del Món en el període 1972-1976.

Infotaula de personaIàkov Estrin
Nom original(ru) Я́ков Бори́сович Эстрин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1923 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Donskoe Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
OcupacióJugador d'escacs i jugador d'escacs per correspondència Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaCampió del Món d'escacs per correspondència (1972–1976)
Gran Mestre d'escacs per correspondència (1966)
Mestre Internacional (1975)
Altres
TítolCampió del Món d'escacs per correspondència (1972–1976)
Gran Mestre d'escacs per correspondència (1966)
Mestre Internacional (1975)

BiografiaModifica

Després d'haver començat a jugar a escacs sobre el tauler, va canviar als escacs per correspondència a començaments dels 1960s amb un èxit immediat (va empatar al primer lloc al Campionat per Correspondència de la URSS de 1962). Va esdevenir Gran Mestre d'escacs per correspondència el 1966, i es classificaria per la final del campionat del món d'escacs per correspondència cinc cops. És conegut pel fet d'haver estat el setè Campió del Mòn de la ICCF, (1972–1976).

En escacs sobre el tauler, obtingué el títol de Mestre Internacional el 1975.[1][note 1]

Estrin va escriure diversos llibres d'escacs, i era una autoritat en la defensa dels dos cavalls. La seva partida contra Hans Berliner en la qual Berliner va jugar la defensa dels dos cavalls i va derrotar Estrin és una de les més importants i famoses partides d'escacs per correspondència.[2][3]

LlibresModifica

  • The Two Knights' Defence per Iàkov Estrin, Chess Ltd.; edició en anglès (1971). (sense ISBN ni LOC)
  • The Two Knights' Defence per Iàkov Estrin, B.T.Batsford Ltd. (1983). ISBN 0-7134-3991-2.
  • Three Double King Pawn Openings per Iàkov Estrin, Chess Enterprises; primera edició (juny 1982). ISBN 0-931462-19-3
  • Gambits per Yakov B. Estrin, Chess Enterprises (juny 1983). ISBN 0-931462-20-7
  • The United States Correspondence Chess Championship per Iàkov Estrin, Correspondence Chess League of America (1978)
  • Wilkes-Barre Variation, Two Knights Defense per Iàkov Estrin, Chess Enterprises (juny 1978). ISBN 0-931462-00-2
  • Comprehensive Chess Openings, per Iàkov Estrin i Vasily Panov, en tres volums, Pergamon, 1980. ISBN 0-08-024113-1
  • малая дебютная знциклопедия (Traducció= Enciclopèdia Concisa d'Obertures), per Iàkov Estrin, иэдательство физкультура и спорт (Traducció = Cultura Física i Esports), 1985. (sense ISBN ni LOC)

NotesModifica

  1. Alguns autors indiquen que Estrin fou guardonat amb el títol de Gran Mestre d'escacs el 1984 (Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 111. ISBN 978-0-7864-2353-8. ; Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2. Oxford University Press, 1992, p. 126. ISBN 978-0-19-280049-7. ). Nogensmenys, el llibre de 1988 coescrit per Estrin diu només que és MI i ICGM (The King's Gambit, Igor Glazkov i Jakov Ėstrin, Korolevskij gambit, Moskva, Fizkultura i Sport, 1988, p. 4). Altres fonts, incloent Chess: an encyclopedic dictionary, Sovyetskaya encyclopediya, Anatoly Karpov, Moscou 1990, pàg. 511, ISBN 978-5-85270-005-6 (en rus) i FIDE Golden book 1924–2002, Willy Iclicki, Euroadria, Eslovènia, 2002, S. 92, també diuen que Estrin era MI i ICGM. Tots els títols de GM donats el 1984 ho foren al 55è Congrés de la FIDE Congress a Salònica. L'article de Nikolai Krogius de 1985, "At the FIDE Congress", 64 – Chess Review, 2/85, pp. 2–3, llista tots els jugadors soviètics guardonats amb títols en aquell congrés, i Estrin no hi surt. Una altra notícia del Congress menciona títols de GM honorífics només per a Stojan Puc i Eero Böök (BCM, abril 1985, pàg. 159). Addicionalment, les llistes d'Elo de la FIDE reproduïdes a l'Informador escaquístic durant el període 1984–1988 indiquen que el títol d'Estrin sobre el tauler era d'MI.

ReferènciesModifica

  1. Brace, Edward (1977) An Illustrated Dictionary of Chess, Chartwell, ISBN 978-1-55521-394-7
  2. Burgess, Graham; Nunn, John; Emms, John. The Mammoth Book of the World's Greatest Chess Games. Carroll & Graf, 2004, p. 309–15. ISBN 978-0-7867-1411-7. 
  3. Evans, Larry. Modern Chess Brilliancies. Fireside, 1970, p. 217–21. ISBN 978-0-671-22420-2. 

Enllaços externsModifica


Títols
Precedit per:
Horst Rittner
Campió del Món d'escacs per correspondència
1972–1976
Succeït per:
Jørn Sloth