IEEE 802.11r
IEEE 802.11r o itinerància ràpida (en anglès fast roaming) és una modificació de l'estàndard 802.11 per WLAN desenvolupat pel grup de treball 11 del comitè d'estàndards LAN/MAN del IEEE (IEEE 802), que millora la velocitat de transició d'un dispositiu entre estacions base o punts d'accés (AP) diferents. IEEE 802.11r fou ratificat el 2008.[1][2]
| Tipus | IEEE standard version (en)   |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | IEEE |
| Llengua | Anglès |
| Publicació | Internacional, 2008 |
| Editor | IEEE |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Norma |
Protocol
modificaAbans del protocol IEEE 802.11r l'operació de transició entre dos punts d'accés (AP) era de 6 etapes:
- Escombrat (scanning) per a descobrir els punts d'accés (AP).
- Intercanvi de missatges d'autenticació entre dispositiu i el punt d'accés (AP).
- Intercanvi de missatges de reassociació entre dispositiu i el punt d'accés (AP). En aquest punt la connexió està establerta però no hi ha clau secreta d'encriptació.
- Negociació de la clau mestra (Master Key PMK) mitjançant IEE 802.11X[3]
- Creació d'una clau única d'encriptació basada en l'anterior PMK.
- Establiment del servei de control de qualitat de l'enllaç o QoS.
El protocol IEEE 802.11r implementa les mateixes 6 etapes anteriors, però en la negociació de la clau mestra del pas 4, s'exigeix l'autenticació amb els seveis RADIUS, EAP.
Referències
modifica- ↑ «What is 802.11r? Why is this Important?». blogs@Cisco - Cisco Blogs. [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ «Vista prèvia d'IEEE 802.11r» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ «What is 802.11x? - Definition from WhatIs.com» (en anglès). SearchMobileComputing.