INTASAT
INTASAT va ser el primer satèl·lit artificial científic espanyol. Llançat el 15 de novembre de 1974 en un coet Delta des de la Vandenberg Air Force Base i amb una vida útil de dos anys, transportava un far ionosfèric, experiment que la NASA va considerar de major interès general que l'estudi de raigs gamma previst inicialment.
Informació general | |
---|---|
Tipus | satèl·lit artificial |
Pais d'origen | Espanya |
Núm. SATCAT | 07531 |
Llançament | |
Data | 15 novembre 1974 |
Vehicle de llançament | Delta 2000 |
| |
Punt de sortida | Vandenberg AFB Space Launch Complex 2 |
El projecte va començar en 1968, a partir d'una iniciativa de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya (INTA). Participaren en el projecte, a més de l'INTA, Hawker Siddeley Dynamics (HSD) i Standard Electrica S.A., i van ser el project manager per part d'Espanya, Jose Luis Sagredo, responsable de l'experiment Ionospheric Beacon, i José Maria Dorado, responsable de les altres tasques.[1][2] Va realitzar el viatge als Estats Units per al seu llançament en un vol regular i va entrar al país com a "valisa diplomàtica".
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ NASA. INTASAT: Master Catalog Display. NASA, 1729 [Consulta: 12 agost 2012]. Arxivat 2006-10-01 a Wayback Machine.
- ↑ José Maria Dorado. INTASAT pequeña historia de un satélite pequeño. Revista de Aeronáutica y Astronáutica en octubre 1982, número 502, 1729, p. 239– [Consulta: 12 agost 2012].
- Comunicaciones Eléctricas, Nº49/3. 1974