INTASAT

satèl·lit artificial científic espanyol

INTASAT va ser el primer satèl·lit artificial científic espanyol. Llançat el 15 de novembre de 1974 en un coet Delta des de la Vandenberg Air Force Base i amb una vida útil de dos anys, transportava un far ionosfèric, experiment que la NASA va considerar de major interès general que l'estudi de raigs gamma previst inicialment.

Infotaula vehicle espacialINTASAT
Imatge
Informació general
Tipussatèl·lit artificial Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT07531 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data15 novembre 1974 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentDelta 2000 Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaVandenberg AFB Space Launch Complex 2 Modifica el valor a Wikidata

El projecte va començar en 1968, a partir d'una iniciativa de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya (INTA). Participaren en el projecte, a més de l'INTA, Hawker Siddeley Dynamics (HSD) i Standard Electrica S.A., i van ser el project manager per part d'Espanya, Jose Luis Sagredo, responsable de l'experiment Ionospheric Beacon, i José Maria Dorado, responsable de les altres tasques.[1][2] Va realitzar el viatge als Estats Units per al seu llançament en un vol regular i va entrar al país com a "valisa diplomàtica".

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. NASA. INTASAT: Master Catalog Display. NASA, 1729 [Consulta: 12 agost 2012].  Arxivat 2006-10-01 a Wayback Machine.
  2. José Maria Dorado. INTASAT pequeña historia de un satélite pequeño. Revista de Aeronáutica y Astronáutica en octubre 1982, número 502, 1729, p. 239– [Consulta: 12 agost 2012]. 
  • Comunicaciones Eléctricas, Nº49/3. 1974

Enllaços externs modifica