El míssil IRIS-T (Infra Red Imaging System Tail/Thrust Vector-Controlled) és un míssil aire-aire de curt abast i guiatge per infrarojos. És un disseny recent desenvolupat per un programa liderat per Alemanya. El seu objectiu és substituir al conegut AIM-9 Sidewinder tot millorant-ne les capacitats però mantenint la compatibilitat de les plataformes de llançament del míssil.

Infotaula d'armaIRIS-T
IRIS-T air-to-air-missile.jpg
IRIS-T
TipusMíssil aire-aire
País d'origenAlemanya i altres
Història de servei
En serveiDes de Desembre de 2005
OperadorsLuftwaffe Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
FabricantDiehl BGT Defence
Cost per unitat380.000 €[1]
Especificacions
Pes87.4 kg
Longitud2.936 mm
Amplada447 mm
Diàmetre127 mm
Abast efectiu~25 km

Alemanya Alemanya: Typhoon, Tornado, F-4 Phantom II

ExplosiuExplosiu d'alta potència de fragmentació
DetonacióImpacte i espoleta radar de proximitat
PropulsorCoet de combustible sòlid
AltitudDes del nivell del mar fins a 20.000 m
Velocitat màximaMach 3
Sistema de guiatgeInfraroja

HistòriaModifica

A principis de la dècada del 1980 els països de l'OTAN signaren un acord pel qual els Estats Units desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'AIM-7 Sparrow, mentre que el Regne Unit i Alemanya desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'AIM-9 Sidewinder. El disseny americà desembocà en l'AIM-120 AMRAAM, mentre que l'europeu en l'AIM-132 ASRAAM.

Després de la reunificació alemanya l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics Vympel R-73 (denominació OTAN AA-11 Archer) i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb toveres orientables per aconseguir una alta maniobrabilitat. Aquest és el projecte que donà com a resultat l'IRIS-T.

El desenvolupament del míssil s'inicià el 1998 amb un consorci de 8 països europeus: Alemanya, Grècia, Noruega, Itàlia, Espanya i Suècia. El projecte s'encarregà a l'empresa alemanya Diehl BGT Defence amb la participació de múltiples proveïdors d'aquests països. La primera prova de llançament en vol d'un míssil es va realitzar el 2002 i a finals de 2004 en comença la producció.[2]

Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la Luftwaffe va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.

Rendiment de combatModifica

Gran resistència a les contramesures electròniques (ECM), alta discriminació d'objectius i supressió de bengales, extrema maniobrabilitat(60 g, 60°/s) i de 5 a 8 vegades més abast màxim que un AIM-9L Sidewinder. Fins i tot objectius situats darrere de l'avió llançador poden ser destruïts per l'IRIS-T.

Socis de desenvolupamentModifica

L'any 1995 Alemanya va anunciar el programa de desenvolupament i producció de l'IRIS-T. Si uniren diversos països amb les participacions indicades a la llista següent. El 2003 Espanya s'associà com a soci comprador. El repartiment de la producció serà:

  • Alemanya 46%
  • Itàlia 19%
  • Suècia 18%
  • Grècia 13%
  • 4% dividit entre Canadà i Noruega.

VariantsModifica

IDASModifica

L'IDAS és una versió navalitzada del míssil, que pot ser disparada des d'un submarí gràcies a la càpsula i sistema de llançament específic. Està dissenyada per a destruir amenaces aèries (com a avions o helicòpters), vaixells de superfície o fins i tot objectius terrestres propers a la costa. S'està desenvolupant específicament pels nous submarins de combat Tipus 212 de la Marina Alemanya.

IRIS-T SLModifica

L'IRIS-T SL és una versió antiaèria disparada des de plataformes de llançament terrestres (és míssil terra-aire) i guiada per radar.

Moviment del cap cercador.

UsuarisModifica

  Alemanya
1.250[3]
  Espanya
770, amb un pressupost original de 247 milions de € i un final de 291 milions.[1]
  Grècia
350[3]
  Àustria
25
  Suècia
400
  Noruega
150[4]
  Itàlia
450
  Bèlgica
500
  Països Baixos
500
  Aràbia Saudita
1.400[5]
  Sud-àfrica
10 (únics entregats d'una ordre de compra original de 30)
  Tailàndia
En entrega, 220 encarregats[4]

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IRIS-T

ReferènciesModifica