Norma Internacional per a Registres d'Autoritat Arxivístics d'Organismes, Persones i Famílies

ISAAR(CPF) és l'acrònim en anglès d'International Standard Archival Authority Record for Corporate Bodies, Persons, and Families (Norma Internacional per a Registres d'Autoritat arxivístics d'Organismes, Persones i Famílies), publicada pel Consell Internacional d'Arxius (CIA) el 1996. Durant el XV Congrés Internacional d'Arxius, celebrat a Viena el 2004, va ser presentada la segona edició d'aquesta norma.^[1]^[2]

És una norma internacional de referència per al control d'autoritats o normalització del llenguatge d'indexació en els arxius, i neix a partir de la norma ISAD(G),^[3] com un intent de concreció d'aquesta, pel que fa a la gestió d'informació relacionada amb la producció de documents d'arxiu, facilitant la creació de fitxers d'autoritat (d'organismes, persones i famílies) per a la gestió i tractament normalitzat dels punts d'accés i per a facilitar l'intercanvi d'informació sobre material arxivístic.^[1]

Origen modifica

L'èxit de propostes de normalització en altres àmbits documentals, com el de les biblioteques, es trasllada també, en els anys vuitanta, en l'estudi de possibilitats d'adaptació o de creació de noves normes de descripció també per als arxius. El Consell Internacional d'Arxius (CIA) impulsa els grups de treball corresponents, i el 1994 s'adopta com a norma de descripció arxivística la ISAD(G). A partir del reconeixement, en la citada norma, de l'existència de punts d'accés per a les descripcions d'arxiu es desprèn la necessitat de crear una segona norma, la ISAAR(CPF), que és aprovada per l'ICA en 1995 i publicada el 1996. ISAAR (CPF) estableix, doncs, l'estructura de la descripció dels punts d'accés a la descripció mateixa.^[4]^[5] Posteriorment, apareix la segona edició d'ambdues normes, per a l'ISAD(G) l'any 2000 i per a l'ISAAR(CPF) el 2004.^[6]

Objectiu modifica

L'ISAAR(CPF) té com a objectiu proporcionar directrius que permetin normalitzar i controlar la forma i contingut de les descripcions d'entitats i punts d'accés relatius a organismes, persones, famílies, els quals estan associats a la producció i gestió d'arxius.^[1]

Estructura modifica

L'estructura de la ISAAR(CPF) està formada per vint-i-set elements^[7] que s'agrupen en quatre àrees d'informació:^[1]

Àrea d'identificació, per a normalitzar la denominació de l'entrada d'autoritat o punt d'accés i identificar el responsable de la creació.
Àrea de descripció, amb informació de caràcter històric, biogràfic o institucional sobre el productor.
Àrea de relacions, amb informació sobre els organismes persones o famílies relacionades amb l'entrada d'autoritat.
Àrea de control, amb informació sobre qui, com i quan s'ha elaborat el registre d'autoritat.

ISSAR(CPF) versus ISAD(G) modifica

La norma ISAAR(CPF) estableix les regles per identificar els productors de la informació i ofereix informació exhaustiva sobre ells, facilitant la consulta de les descripcions arxivístiques en crear punts d'accés fàcilment identificables i fiables, la qual cosa permet relacionar-la amb la ISAD(G).^[8]

L'ISAAR(CPF) i la ISAD(G) són normes internacionals que ofereixen elements descriptius, els components de les quals han d'estar organitzats d'acord amb estàndards perquè puguin ser usats en xarxes electròniques diverses de manera correcta. ISAD(G) o ISAAR(CPF) no desenvolupen aquests aspectes, doncs, la seva funció és oferir les característiques, pautes i condicions per descriure les agrupacions documentals.^[9]

De la mateixa manera que la ISAD(G), la norma ISAAR(CPF) ofereix la possibilitat d'intercanviar informació a distància entre diversos arxius o usuaris, a través d'un format de comunicació que ho permeti -per exemple, el Encoded Archival Context (EAC), situant-se així, com una norma que pot usar-se més en el marc d'arxius històrics.^[8]

La ISAAR (CPF) és especialment útil en arxius de persones o famílies, ja que ofereix la possibilitat d'estructurar la informació rellevant dels mateixos quant productors d'informació arxivística de transcendència històrica. Gràcies la seva estructura, la ISAAR(CPF) pot utilitzar-se fàcilment de manera conjunta amb la ISAD(G), ja que es possibilita la vinculació de la descripció de les institucions o entitats productores amb la descripció de documents d'arxiu.^[8]

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Alberch i Fugueras, Ramon et al. Manual d'arxivística i gestió documental. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2009, p. 176-178.
↑ Duranti and Franks, 2015, p. 88.
↑ Thibodeau, Sharon «Archival Context as Archival Authority Record: The ISAAR(CPF)». Archivaria, The Journal of the Association of Canadian Archivists, Núm. 40, 1995, pàg. 75-85. ISSN: 1923-6409 [Consulta: 25 gener 2016].
↑ Delgado Gómez, Alejandro; Tornel Cobacho, Cayetano «Isaar CPF: descripcion y automatizacion de archivos». El Profesional de la Información, Vol. 7, Núm 12, Desembre 1998, pàg. 12-14. ISSN: 1386-6710.
↑ Estivill Rius, Assumpció «Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Núm. 21, Desembre 2008. DOI: /10.1344/105.000000327 [Consulta: 25 gener 2016].
↑ Duranti and Franks, 2015, p. 382.
↑ Duranti and Franks, 2015, p. 123.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Ramírez Deleón, José Antonio. Gestión de Documentos y Administración de Archivos: Colección Cuadernos Metodológicos Cuaderno 4: Descripción archivística: diseño de instrumentos de descripción, Desembre de 2011. ISBN 978-607-716-007-6 [Consulta: 24 gener 2016]. Arxivat 2015-07-14 a Wayback Machine.
↑ Moyano Collado, Julián «La descripción archivística. De los instrumentos de descripción hacia la web semántica». Anales de Documentación, Vol. 16, Núm. 2, 2013, pàg. 1-13. ISSN: 1575-2437.

Bibliografia modifica

Duranti, Luciana; Franks, Patricia C. Encyclopedia of Archival Science. Plymouth: Rowman and Littlefield, 2015. ISBN 9780810888111.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Norma Internacional per a Registres d'Autoritat Arxivístics d'Organismes, Persones i Famílies (ISAAR(CPF))^{[Enllaç no actiu]}

[alb-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Alberch i Fugueras, Ramon et al. Manual d'arxivística i gestió documental. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2009, p. 176-178.

[FOOTNOTEDuranti_and_Franks201588-2] Duranti and Franks, 2015, p. 88.

[3] Thibodeau, Sharon «Archival Context as Archival Authority Record: The ISAAR(CPF)». Archivaria, The Journal of the Association of Canadian Archivists, Núm. 40, 1995, pàg. 75-85. ISSN: 1923-6409 [Consulta: 25 gener 2016].

[4] Delgado Gómez, Alejandro; Tornel Cobacho, Cayetano «Isaar CPF: descripcion y automatizacion de archivos». El Profesional de la Información, Vol. 7, Núm 12, Desembre 1998, pàg. 12-14. ISSN: 1386-6710.

[5] Estivill Rius, Assumpció «Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Núm. 21, Desembre 2008. DOI: /10.1344/105.000000327 [Consulta: 25 gener 2016].

[FOOTNOTEDuranti_and_Franks2015382-6] Duranti and Franks, 2015, p. 382.

[FOOTNOTEDuranti_and_Franks2015123-7] Duranti and Franks, 2015, p. 123.

[ram-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Ramírez Deleón, José Antonio. Gestión de Documentos y Administración de Archivos: Colección Cuadernos Metodológicos Cuaderno 4: Descripción archivística: diseño de instrumentos de descripción, Desembre de 2011. ISBN 978-607-716-007-6 [Consulta: 24 gener 2016]. Arxivat 2015-07-14 a Wayback Machine.

[9] Moyano Collado, Julián «La descripción archivística. De los instrumentos de descripción hacia la web semántica». Anales de Documentación, Vol. 16, Núm. 2, 2013, pàg. 1-13. ISSN: 1575-2437.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]