Icari (pare d'Erígone)

D'acord amb la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος) fou un ciutadà d'Atenes, pare d'Erígone.

Infotaula personatgeIcari
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsErígone Modifica el valor a Wikidata
Dionís i Icari BM B153

En l'època que el rei Pandíon regnava a Atenes, acollí Dionís a casa seua, quan aquest déu va venir a la terra a oferir la vinya i el vi als homes, i el déu, agraït, li ensenyà a fer vi. Enamorat Dionís de la filla d'Icari, Erígone, obsequià a aquest amb un bot de vi i ordenà que el donés a tastar als seus veïns. Quan va compartir-lo amb uns pastors, aquests s'emborratxaren i, creient que els havia donat verí, el van matar a cops de bastó i van abandonar el cadàver. El seu gos, de nom Mera, amb els lladrucs va avisar Erígone on era el seu pare mort, i davant de l'escena, es va penjar. Dionís envià una epidèmia a la ciutat, que consistia en què les noies ateneses, embogides, es penjaven. Consultat l'oracle de Delfos, va respondre que Dionís es venjava de la mort d'Icari i d'Erígone, que havia quedat impune. Els atenesos van castigar els pastors criminals i van instituir en honor d'Erígone una festa on es penjaven dels arbres uns discs que tenien representats rostres humans.[1] Icari pujà al cel convertit en la constel·lació del Bover.[2]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 282 i 170. ISBN 9788496061972. 
  2. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 121. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona,octubre del 1997,ISBN 84-297-4146-1