No s'ha de confondre amb iodització.

El ieisme, o ieisme no etimològic,[1] és un fenomen fonètic que consisteix en la despalatalització de la consonant aproximant lateral palatal sonora /ʎ/ <ll> de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant palatal sonora /j/ (i consonàntica) (medaia, iet, cavai) o una fricativa palatoalveolar sonora /ʒ/ (medaja, get). En la llengua catalana, el seu origen és la interferència local del castellà (que patí un procés similar com a mínim a partir del segle XVIII) a les zones metropolitanes o bé del francès (com a Sóller i a la Catalunya Nord). Es troba difós per les zones i sectors socials i generacionals més espanyolitzats o afrancesats, sobretot els infants i joves urbans.

El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuïna, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una característica fonètica bàsica del català: la distinció entre la consonant lateral palatal /ʎ/ <ll> i la semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. Aquesta parella no existeix en francès ni en la major part de l'espanyol.

Referències modifica

  1. Saborit Vilar, Josep. «El ieisme no etimològic en valencià». Arxivat de l'original el 18 de maig 2001. [Consulta: 7 juliol 2023].

Enllaços externs modifica