Iekaterina Dàixkova

Iekaterina Romànovna Voronotsova Dàixkova (en rus: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una política, escriptora i filòloga russa.

Infotaula de personaIekaterina Dàixkova
E. Vorontsova-Dashkova by Dm. Levitsky (1784, Hillwood).jpg
Biografia
Naixement(ru) Екатерина Романовна Воронцова
17 març 1743 (Julià)
Sant Petersburg (Rússia)
Mort4 gener 1810 (Julià) (66 anys)
Moscou (Rússia)
Lloc d'enterramentprovíncia de Kaluga
Dades personals
FormacióUniversitat Imperial de Moscou
Activitat
OcupacióLingüista, dona de lletres, política, escriptora i dama de companyia
Altres
TítolPrincesa
FamíliaVorontsov (en) Tradueix
CònjugeMichail Ivanovič Daškov (en) Tradueix (1759–)
ParesRoman Illarionovič Voroncov (en) TradueixMarfa Ivanovna Surmina (en) Tradueix
GermansElizaveta Vorontsova (en) Tradueix, Semyon Vorontsov (en) Tradueix i Alexander Vorontsov (en) Tradueix
Signatura
Dashkova-Signature.png
Modifica les dades a Wikidata

Va néixer a Sant Petersburg el 1743 i amb només quinze anys es va casar amb el príncep Mikhail Ivanòvitx Dàixkov. Aquest va morir quatre anys més tard; la deixà vídua, amb una filla i un fill. A l'hivern de 1759, acabada de casar amb el príncep, va conèixer Caterina la Gran i el seu marit el gran duc Pere III, en coincidir en un sopar a casa de l'oncle de l'autora, i inicià així una llarga amistat amb la gran duquessa.[1]

La princesa Dàixkova donà suport al cop d'estat del juliol de 1762 que portà Caterina II al tron, en rebel·lar-se la guàrdia imperial russa, comandada per Grigori Otlov contra Pere III.[1] Dàixkova començà a publicar articles de temàtica social signant-los com una dona russa.

L'any 1769, acompanyada pels seus dos fills, el seu cosí Vorontsov i una amiga, Kamenskaia, inicià una gira europea que la portaria a conèixer l'elit aristocràtica i intel·lectual del moment. Entre d'altres, en aquest viatge va conèixer Diderot, Voltaire i el comte Vladimir Orlov. Finalment va retornar a Rússia el desembre de 1771, després de vint-i-quatre mesos de periple.

Entre 1771 i 1775, la princesa va viure entre Sant Petersburg i Moscou. En aquesta època esdevingué membre de la Societat d'Economia Lliure; va escriure diversos articles (principalment de crítica literària) i va traduir Hume.

Entre els anys 1776 i 1779 la família es va establir a Edimburg, en un apartament a Holyroog House, l'antic palau dels sobirans, mentre el fill cursava estudis clàssics. Durant les vacances acadèmiques del noi van fer una excursió a les Highlands i, per prescripció mèdica, va prendre les aigües termals de Buxton i Matlock i es va banyar al mar de Scarborough. El 1779, en acabar els estudis, es van traslladar a Dublín durant un any. A començament de 1780 van deixar Irlanda per anar a Londres, passant per Gal·les. Després van visitar Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia i Àustria. El juliol de 1782 van arribar a Sant Petersburg.

A més d'ingressar com a membre de l'American Philosophical Society, amb el suport de Benjamin Franklin, l'any 1783 fou nomenada, a petició de la tsarina, directora de l'Acadèmia Russa de les Ciències; fundà més tard l'Acadèmia Russa de la Llengua, des d'on va ser la principal responsable de la publicació del primer gran diccionari en llengua russa el 1789, a més d'impulsora d'una reforma educativa. També va editar la revista Sobesednik liubitelei rosiisskogo slova entre 1783 i 1784.[1]

El 1794 Dàixkova deixà Sant Petersburg i no tornà a veure mai més la seva estimada amiga Caterina II, que va morir al cap de dos anys. Fou aleshores que va ser desterrada al nord de Rússia tot i la seva important tasca, car el fill de Pere III, Pau I, no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare, ajudant la seva mare. No va poder tornar a Rússia fins al 1801, amb la pujada al tron d'Alexandre I.

Gràcies a la col·laboració de Martha i Catherine Wilmot, va escriure les seves memòries, Mon Histoire (1804-1806), en què evocava la vida i viatges per les corts europees del segle XVIII, i versos en rus i en francès. És l'autora d'algunes peces de teatre: Les bodes de Fabian o Toisiokov (1786).[1]

Finalment va morir a Moscou el 4 de gener de 1810.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iekaterina Dàixkova

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Godayol, Pilar. Viatgeres i escriptores (en català). Eumo, 2011, p. 43-61. ISBN 9788497664196.