Ignát Herrmann (12 agost 1854, Chotěboř - 8 juliol 1935, Řevnice) fou un novel·lista, satirista i editor txec. Ocasionalment feia servir el pseudònim Vojta Machatý, Švanda.

Plantilla:Infotaula personaIgnát Herrmann
Imatge
(1895) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1854 Modifica el valor a Wikidata
Chotěboř (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1935 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Řevnice (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaŘevnice Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Praga
Hradec Králové
Plzeň Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, escriptor de ciència-ficció, periodista, editor col·laborador Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaVojta Machatý
Ypsilon
Švanda Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrantišek Herrmann Modifica el valor a Wikidata  i Kateřina Herrmannová Modifica el valor a Wikidata
GermansGustav Vratislav Herrmann
Emil Herrmann Modifica el valor a Wikidata
ParentsKarel Opatrný, nebot Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0380748 TMDB.org: 2205362 Modifica el valor a Wikidata

Tretzè fill d'un escrivent d'un bufet d'advocats, va anar a l'escola a Hradec Králové, fins que el 1868 va traslladar-se a Praga per iniciar una carrera comercial. Va treballar per a diverses companyies, fins que el 1873 va entrar a l'editorial Otto-Verlag, on va acabar fent de reporter als tribunals. Des de 1876 fins 1878 va editar la revista satírica Paleček; l'any 1882 va fundar-ne una de pròpia, Švanda dudák, que va publicar gairebé sense interrupció fins 1930. Paral·lelament, va treballar en un bufet d'advocats fins que va esdevenir, el 1885, editor del Národní listy. Des de 1888 va ser president de l'agrupació d'escriptors tecs Májovci. Entre 1892 i 1984 va publicar la primera edició de les obres completes de Jan Neruda.

La seva obra literària està molt lligada a la seva tasca com a periodista, i tracta sobretot de les personalitats i la vida de Praga. La seva primera novel·la, parcialment autobiogràfica, fou U snědeného krámu (1890). El mateix any va escriure una obra teatral, Manželova přítelkyně, que no va tenir èxit. Va escriure novel·les per entregues com Páté přes deváté i Muž bez třináctky. A Národní listy va publicar la seva novel·la més exitosa, Otec Kondelík a ženich Vejvara (1898) i també la seva seqüela Tchán Kondelík a zeť Vejvara (1906), protagonitzades pel seu personatge més cèlebre, el vell intolerant "Papa Kondelík". També va escriure 387 històries curtes.

Les seves obres de ficció han estat adaptades amb freqüència per al cinema.

Novel·les i contes

modifica
  • Z chudého kalamáře (contes)
  • Pražské figury
  • U snědeného krámu
  • Pražské figury
  • Domácí štěstí
  • Páté přes deváté
  • Humor parnassu českého
  • Historie o doktoru Faustovi
  • Otec Kondelík a ženich Vejvara
  • Tchán Kondelík a zeť Vejvara
  • Artur a Leontýnka

Bibliografia

modifica
  • M. Hýsek. Ignát Herrmann, Praga 1934.