Ignacio Crespo del Castillo

Ignacio Crespo del Castillo (Las Palmas de Gran Canària, 10 d'octubre de 1908 - Madrid, 3 de juliol de 2009) va ser un militar espanyol.

Ignacio Crespo del Castillo

Biografia
Naixement	10 octubre 1908 Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas)
Mort	3 juliol 2009 (100 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	General de Divisió
Unitat militar	Legió Espanyola BRIPAC Divisió Blava
Conflicte	Guerra del Rif Batalla de Krasni Bor Guerra d'Ifni
Premis
Gran Creu del Mèrit Militar Orde Civil d'Àfrica Medalla de Patiments per la Pàtria Orde de Sant Hermenegild Creu de Ferro de 2a Classe Medalla de la Campanya de Rússia Medalla d'Ifni-Sàhara Creu de Guerra Medalla del Mutilat Gran Creu del Mèrit Aeronàutic Medalla de la Campanya (1936-1939)

Biografia

Era fill d'Ignacio Crespo Coto, qui en 1896 havia lluitat contra els independentistes filipins a Novaliches i fou condecorat amb la creu llorejada de Sant Ferran. El 1922 va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i el 1925 obté el grau d'alferes, alhora que és destinat al Regiment d'Infanteria Bailén a Logronyo. En novembre de 1926 és destinat al Batalló de Caçadors d'Àfrica a Tetuan i el 1927 al Terç d'Estrangers, participant en les operacions d'Adrú, Ain-Gorra, Afermun, Rokbaalia, Serguía, Akak i Talvar Jardia. El 1928 és ascendit a tinent i el 1929 és condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Militar. El 1930 és destinat al Regiment d'Infanteria Wad Ras de Madrid i el 1931 al Regiment de Carros de Combat.

Durant la Segona República Espanyola exercí com a professor de gimnàstica i participà en diverses proves de pentatló i salts. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Berlín, on hi era donant suport als participants espanyols als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Tornà a Madrid i intentà passar a la Zona Nacional, però fou detingut, jutjat, condemnat per traïció i en novembre de 1937 tancat a la presó de Porlier, on passà la resta de la guerra civil espanyola.

El 28 de març de 1939 és alliberat i poc després ascendit a capità. Va exercir de professor d'educació física a diversos batallons fins que el 1942 marxà voluntari a lluitar amb la Divisió Blava, participant en la batalla de Krasni Bor. El 1944 torna a Espanya i és ascendit a comandant. El 1950 és nomenat professor d'educació física a l'Acadèmia Militar de Suboficials de Villaverde, on el 1953 és ascendit a tinent coronel. Després de diversos destins el 1955 és destinat a la nova Agrupació de Banderes Paracaigudistes, bressol de la futura BRIPAC. Després de fer proves amb 11a Divisió Aerotransportada dels Estats Units a Alemanya, el 1957 és enviat a la Guerra d'Ifni, en la que s'encarregà de l'alliberament de les posicions de Tiugsa i El Tenin i el comandament de la defensa de Sidi Ifni. El 1958 tornà a Espanya i el 1961 és ascendit a coronel. De 1962 a 1966 dirigí l'Agrupació d'Infanteria "Guadalajara". El 1966 fou ascendit a general de brigada i se li encarregà el comandament de la BRIPAC. Deixà el càrrec el 1970, quan fou ascendit a general de divisió i nomenat comandant militar d'Oviedo. De 1971 a 1972 fou cap de la Divisió Cuirassada Brunete i el 1976 passà a la reserva.

Bibliografia

• Canales Torres, Carlos; del Rey Vicente, Miguel. Breve Historia de la guerra de Ifni-Sahara. Ediciones Nowtilus S.L., 2010, p. 288. ISBN 8497639723.