Viquipèdia

Igor Lazko

músic rus

Igor Lazko (Sant Petersburg, 1949) és un pianista rus que ha dut a terme una carrera internacional com a intèrpret concertista i professor d'altres pianistes.

Infotaula de personaIgor Lazko
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou
Special Music School of the St. Petersburg Conservatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Belgrad Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 152f0f14-5d4f-46df-9306-c6db46e5997d Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Igor Lazko ve d'una família amb músics de renom.

Quan comptava sis anys va ser admès a l'escola especial per a joves músics del Conservatori Rimski-Kórsakov, on va estudiar amb Pavel Serebryakov i Lekhvitskaya.[1] Es va sentir profundament influït pel treball pianístic de Glenn Gould en la seva gira per la Unió Soviètica de 1957. Tant aquesta experiència, com els enregistraments de Gould, van constituir una font d'inspiració que el pianista el descriu en un article publicat.[2]

Des de molt petit va mostrar un talent excepcional i, amb només catorze anys, va ser el pianista més jove premiat de la història del Concurs Internacional Johann Sebastian Bach, de Leipzig, rebent la medalla de bronze.[3] Poc després, l'any 1965, va realitzar l'enregistrament de les Invencions a dues i tres veus per a la casa discogràfica Russian Melodiya, disc que marcaria l'inici de la seva carrera com a concertista.[4]

La seva intensa dedicació i el seu talent excepcional li van obrir les portes al millor ensenyament que Rússia oferia. Fou alumne del Conservatori Txaikovski de Moscou en la classe de Jakov Zak, successor d'Heinrich Neuhaus, i va obtenir el Primer Premi en tots els seus anys d'estudi.

Des de 1974 fins al 1977, va desenvolupar una carrera com a solista i músic de cambra en la Unió Soviètica i va ser solista de la Filharmònica de Leningrad.

Belgrad modifica

Des de 1978 fins al 1992 va ser professor de la Universitat de Belgrad. En aquest període va gravar les Sis Partitas i les Variacions Goldberg de J. S. Bach. També obres de Txaikovski i altres compositors. El concert que va dedicar a la memòria del pianista canadenc Glenn Gould va ser proclamat com la "millor interpretació de la temporada 1982-1983" a Belgrad. Intensament involucrat en la vida musical del país, el seu recital del Festival de Belgrad de 1987 es va compondre completament de música de compositors serbis, mentre que el seu recital de 1989 va ser un programa de música de compositors russos: Mússorgski, Chaikovsky ("Les estacionis" op. 37, que també va gravar a Belgrad) i Rajmáninov.[5][6] El seu recital de 1987 amb el violinista Črtomir Sišković va combinar música de Bach, Mozart i Txaikovski.[7] Després d'haver guanyat, el 1981, el Congrés de Música Contemporània de Saint-Germain-en-Laye, la seva carrera el va portar a França. En 1985, en el Festival "Musique comme Bach" de Nanterre, va tocar pràcticament totes les obres per a teclat de J. S. Bach.[8]

Trajectòria modifica

Ha treballat amb directors com Yuri Temirkanov, Mariss Jansons, Vladislav Chernushenko i Valery Gergiev, amb les Orquestres Filharmòniques de Leningrad i de Moscou, amb l'Orquestra de Cambra Nacional del Canadà, i amb nombrosos conjunts europeus.[9] Establert a París des del 1992 compagina la seva activitat concertística amb el seu treball com a professor: ensenya en la Schola Cantorum de París, a l'Escola Nacional de Música de Fresnes i, en particular, en el Conservatori Rus de París "Alexandre Scriabine".[10][11]

És president director del Concurs Internacional de Piano Nikolai Rubinstein (fundat el 1996). També és fundador i president del Concurs Internacional de Piano del Conservatori Rus Alexandre Scriabine (2001) a París.[12][13] A més, està molt involucrat en el Concurs Internacional de Piano de Música Acadèmica de Jūrmala (Letònia), que va aconseguir la seva onzena edició l'any 2010.[14]

Ha realitzat innombrables gires a França, Rússia, Suïssa, Alemanya, Iugoslàvia, Itàlia, Grècia i als Estats Units. També fa classes magistrals regularment al llarg de tota Europa (Itàlia, Suïssa, Alemanya, etc.) i als Estats Units.

És pianista del Trio Mendelssohn, al costat del violinista Alexandre Stajic i al violoncel·lista Dorel Fodoreanu.[15][16]

Estil modifica

És un artista pur i un autèntic pianista. També és un músic de cambra excepcional. Posseeix, en el més elevat grau, l'art de "parlar" a través del piano que és un tret distintiu dels més grans intèrprets. Potser a causa del treball regular de l'obra de J.S. Bach, ha assolit una tècnica infal·lible. El refinat lirisme del seu estil i la seva projecció gairebé simfònica del so, units al poder espiritual del seu discurs, atorguen una profunda autenticitat a les seves interpretacions, "un malbaratament de so de gran bellesa: amb ell la música torna al que va ser el seu origen i es mostra límpida, simple i pura." (A.M.M.).[17]

Discos esmentats modifica

  • Invencions a dues i tres veus (J S Bach) (Melodiya 10" 33D 19399/400)
  • Concert per a piano i orquestra en Fa menor (J S Bach) amb l'Orquestra de Cambra de Leningrad dirigida per Yuri Temirkanov (1968).[18]
  • Variacions Goldberg, Bach (Belgrad): PGP - Produkcija Gramofonskih Ploċa Ràdio-Televisije Beograd, SOKOJ RTB 2330172 (editat a l'abril de 1985, publicat el 1987).
  • Partitas, Bach (Belgrad): PGP RTB 3130096 (publicat el 17 de gener de 1985)[19]
  • Les Estacions (Txaikovski), op 37a. PGP RTB 2130513.
  • w. Crtomir Siskovic (vln), violin: Sonata en Sol menor 'Didone abbandonata' (Tartini); Suite no 1 (Svara Danilo); Sonatina en Sol menor (Antonin Dvořák). PGP RTB 230049; Jugoton LSY-66243.
  • w. Alexandre Brussilovsky, violin: Sonata per a violí i piano en La major (César Franck); Sonata per a violí i piano en Mi bemoll major (Richard Strauss). Suoni e colori, ORCD 6712 (agost del 2000).
  • w. Brussilovsky (vln), Nathanaelle Marie, obres de Khandoshkin, Afanassiev, Cui, Balakirev, Mússorgski, Txaikovski, Taneyev, Arensky, Rajmáninov, Efrem Zimbalist. Suoni e colori, 53005.
  • w. Brussilovsky (vln), Amaury Wallez (bassoon), Michel Lethiec (clar.), Glinka: Trio Pathetique en Re menor. Suoni e colori 53004.

Referències modifica

  1. ↑ «Biografia en anglès publicada en el website del Conservatori Rus A. Scriabine». Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2019. [Consulta: 1r maig 2011].
  2. ↑ Guertain 1988.
  3. ↑ Biografia conservatori rus A. Scriabine.
  4. ↑ BWV 772-86, Melodiya 33D 19399/400
  5. ↑ Recital del 7 d'octubre de 1987 que incloïa obres de Mirjana Živković, Rajko Maksimović, Berislav Popović, Vlastimir Trajković, Ivan Jevtić y Milorad Kuzmanović, Beograd Bemus arxiu 1987.
  6. ↑ Recital del 16 d'octubre de 1989, Beograd Bemus arxiu 1989.
  7. ↑ «Timeline: major Serbian events in the period 1977-1989».
  8. ↑ Biografia conservatori rus A. Scriabine (citat més a dalt)
  9. ↑ «Enciclopèdia canadenca: orquestra nacional de cambra». Arxivat de l'original el 30 de juliol de 2008.
  10. ↑ i.e., L'École Nationale de Musique, o Conservatoire à Rayonnement Départemental de Val de Bièvre.
  11. ↑ «Pàgina Web del Conservatori Rus de París "Alexandre Scriabine"».
  12. ↑ «Bases del Concurs Internacional de Piano Nikolai Rubinstein el 2006». Arxivat de l'original el 14 de juliol de 2012.
  13. ↑ «Lloc web del Concurs Internacional de Piano A. Scriabine de París».
  14. ↑ Vegeu Biografia d'Igor Lazko com a membre del jurat del Concurs Internacional de Piano de Música Acadèmica de Jūrmala el 2007 Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine. Vegeu també Bases del Concurs Internacional de Piano de Música Acadèmica de Jūrmala de l'any 2010
  15. ↑ No confondre amb el Trío Mendelssohn de Ya-Ting Chang, Peter Sirotin y Fiona Thompson.
  16. ↑ Trío Mendelssohn Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. Stajic fou alumne de Kogan i Oistrakh. Fodoreanu és el violoncel·lista del Quartet Enesco, va tenir una relació privilegiada amb Sandor Vegh, Noberg Brainin i Sergiu Celibidache
  17. ↑ Traduït de la Wikipedia francesa.
  18. ↑ Петербгская Студия Грамзаписи: PRS gravacions, vegeu el seu catàleg en el seu lloc rus Arxivat 2021-08-21 a Wayback Machine.
  19. ↑ «Detalls en el lloc web de Discogs».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Igor_Lazko&oldid=33374945»