Igerna

(S'ha redirigit des de: Igraine)

Igerna (en gal·lès Eigyr, en francès Ygerne, en anglès Ygrayne modernitzat com a Igraine) és un personatge de la matèria de Bretanya, on és presentada com una dona jove, bella i fidel, muller de Gorlois, duc de Cornualla, i mare del rei Artús (i, segons les versions, de les seves germanastres la fada Morgana, Elaine de Garlot i Morgause).

Infotaula personatgeIgerna

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge llegendari Modifica el valor a Wikidata
Creat perGeoffrey de Monmouth Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obramatèria de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeUther Pendragon i Gorlois Modifica el valor a Wikidata
PareAmlawdd Wledig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fillsrei Artús, Morgana, Élaine i Morgause Modifica el valor a Wikidata
Merlí s'emporta l'infant Artús prenent-lo a Igerna. Il·lustració de C. Wyeth (1922)

Mare d'Artús

modifica

Uterpendragó s'enamora d'Igerna durant una visita a la cort de Gorlois i intenta apropar-s'hi, el que ella rebutja. El rei deixa el castell i esclata una guerra entre els dos territoris. Aprofitant una ocasió en què el duc ha sortit per guerrejar, Uterpendragó demana ajuda al mag Merlí per veure's amb la seva estimada. Merlí fa un encanteri que provoca que temporalment tingui l'aparença de Gorlois i per tant pugui ser rebut per Igerna, i d'aquesta manera fraudulenta és engendrat Artús. Quan Gorlois és mort en combat, Uter es casa amb Igerna per legitimar Artús.

Les versions varien quan descriuen la seva relació. Les primeres històries parlen només de luxúria per part d'Uter, que posseeix Igerna de manera brutal quan aconsegueix entrar a la seva cambra. Narradors posteriors desenvolupen un amor boig per part de la parella que no es pot consumar pel matrimoni d'ella.[1] La descripció de la vida matrimonial s'emmarca dins l'amor cortès, on Uter actua com un cavaller que l'omple de regals i atencions.[2]

Referències

modifica
  1. «Camelot Project». [Consulta: 7 març 2014].
  2. Fiona Tolhurst, Geoffrey of Monmouth and the Feminist Origins of the Arthurian Legend, Palgrave Macmillan, 2012