Il cappello da prete

pel·lícula de 1944 dirigida per Ferdinando Maria Poggioli

Il cappello da prete és una pel·lícula de 1944 dirigida per Ferdinando Maria Poggioli.[1]

Infotaula de pel·lículaIl cappello da prete
Fitxa
DireccióFerdinando Maria Poggioli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióSergio Amidei i Giacomo Debenedetti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnzo Masetti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArturo Gallea Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Serandrei Modifica el valor a Wikidata
VestuariGino Carlo Sensani Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCines Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEnte Nazionale Industrie Cinematografiche Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de detectius Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNàpols Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0035712 Letterboxd: il-cappello-da-prete TMDB.org: 499870 Modifica el valor a Wikidata

El tema està extret de la novel·la Il cappello del prete d'Emilio De Marchi, i fou guionistzat per Sergio Amidei i Giacomo Debenedetti.[2]

Argument modifica

Nàpols, 1888. El baró de Santafusca, descendent d'una família noble, porta una vida dissipada. Per pagar els seus deutes, es veu obligat a vendre la seva casa; intenta robar de la casa d'un capellà molt ric i, sorprès durant el robatori, mata el capellà que havia acumulat grans sumes mitjançant l'exercici de l'ucoratge, després es desfà del cos tirant-lo a un pou abandonat. Així pot continuar la seva vida de gresca i luxe, fins que el remordiment pel crim comès desencadena en ell un procés d'autodestrucció: els malsons del baró, turmentat i perseguit per l'única prova que queda de l'assassinat, aquell barret de capellà que, gairebé animat per una vida pròpia, l'arrossega a una sèrie atrevida i al·lucinada de vicissituds a la vora de la bogeria i la presó.

Repartiment modifica

Producció modifica

Produïda per Sandro Ghenzi de Universalcine en associació amb Cines, la pel·lícula es va rodar a Cinecittà l'estiu de 1943 (va ser una de les últimes pel·lícules que es van completar als estudis romans, abans que fossin abandonats per esdeveniments bèl·lics contingents).

Tenia el visat de censura n. 1 de 4 d'octubre de 1944. El seu títol provisional durant la realització va ser "Castigo".

Distribució modifica

La pel·lícula es va estrenar al circuit de cinema italià el 10 de novembre de 1944.

Recepció modifica

Pel que fa a gairebé totes les pel·lícules italianes del 1930 i la primera meitat del 1940, no hi ha dades oficials sobre els ingressos econòmics de la pel·lícula, encara que diverses fonts indiquen que la pel·lícula tenia poc èxit, probablement també penalitzat pel difícil període en què es va estrenar als cinemes.

La crítica modifica

« "La part descriptiva de la història està composta amb gràcia, es pot dir que la pel·lícula té el mèrit d'un enquadrament perfecte, però els personatges i sobretot el del protagonista assassí es veuen amb un to dramàtic giallo. L'ambient meridional decimonònic es revifa amb la cura d'un col·leccionista. La trama gira estreta i freda al voltant de la personalitat del baró buscador de plaer, que mata per set de diners i plaer, sense que el seu crim mai tingui l'aparença o la justificació de la bogeria humana o la fatalitat apassionada. Sí, el final us arribarà com un tret." »
Fabrizio Sarazani, Il Tempo, 24 dicembre 1944
« "[...] La direcció de Poggioli, amb l'excepció d'alguns retards en alguns detalls aproximats, és substancialment robusta, clara, procedeix per síntesi, pinzellades ràpides, anotacions rigoroses [...] La interpretació de Roldano Lupi és intensa i sincera, la de Pavese continguda, la d'Almirante una mica subratllada." »
— Mario Meneghini, L'Osservatore Romano, 28 dicembre 1944
« La coneguda novel·la de De Marchi té tot el que cal per aportar un tema jurídic. Hi ha el fet, el crim i la història, molt intel·ligents; i un cert ambient, un cert ambient. Poggioli potser va sentir el perill d'abandonar-se'n, amb aquests elements, a les temptacions del subjecte: forts i incisius, excessius, així ha suavitzat diversos elements en la mesura del possible, ara atenuant-los, ara simplificant-los, i el crim del baró de Santa Fusca, que, desordenat, mata un capellà per prendre possessió dels diners que tenia, aquest crim pesa sobre la primera part de la pel·lícula amb una emoció pròpia, feta amb tocs sòbries i sincers. És després, i sobretot a el final, quan el baró es torna boig, que la conclusió sembla tan evident com artificial, amb tons esquinçats i, sobretot, poc preparats." »
Mario Gromo, La Stampa, 16 novembre 1945

Referències modifica

  1. Roberto Chiti, Roberto Poppi, Enrico Lancia I film: Tutti i film italiani dal 1930 al 1944, p. 63
  2. Peter Bondanella & Federico Pacchioni. A History of Italian Cinema. Bloomsbury Publishing, 2017. Pàgina 54

Enllaços externs modifica