Luca és un jove escriptor que després del suïcidi de la seva dona, s'instal·la a una casa que xucla lentament l'energia del seu cos. Allí hi projecta el seu món fantàstic a les coses que l'envolten
| «
|
Una pel·lícula alhora molt lletja i bonica, termes que entren en conflicte però que en cert sentit resumeixen una poètica que vol jugar molt amb els contrastos. Odiàvem la repetitivitat d'algunes accions, la lentitud i la pesadesa d'algunes escenes, la interpretació mal doblada. Però, malgrat això, és una pel·lícula que, com diuen “per bé o per mal mentre en parlem”, segur que no passa desapercebuda
|
»
|
| — Rosalba Alia, Qui giovani
|
| «
|
L'obra de Stefano Gabrini és digna, ben construïda, realitzada amb mà segura i domini de la càmera. És probable que un tema menys difícil de tractar hagués facilitat molt la tasca de debut del jove director.
|
»
|
| — Claudio Siniscalchi, Rivista del cinematografo[3]
|
Enllaços externs
modifica
