Ildebrando I
Ildebrando I (Toscana, segle XI) va ser un noble italià, anomenat comte en la documentació, que va posseir diverses terres al territori vora el castell de Prato. Es considera l'origen dels Alberti.
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 1045 (Gregorià)  |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Fills | Alberto I de Prato, Ildebrando II de Prato |
És el primer membre adscrit a la família Alberti.[1] Es desconeixen els seus orígens, una teoria el fa fill d'un germà del marquès de la Toscana,[2] i altres que tenia vincles amb els comtes de Bolonya. Una darrera teoria, exposada per Lemut, el fa fill d'un altre comte lldebrando, documentat el 987 en una audiència celebrada a Florència presidida per Leone, magistrat de Lucca i missus de l'emperador Otó II, de qui va rebre suport durant l'acte, fet que fa pensar que fos investit comte, amb els dominis que després va heretar Ildebrando I.[3]
Està documentat en dos documents de 1002 i 1027 com a propietari.[1] Les seves terres estaven situades entre Pistoia i Florència, a la plana de Prato i la vall del riu Bisenzio, on va poder exercir drets senyorials, a més de tenir una cort que feia funcions administratives.[3] Els documents deixen entreveure que va fer-se edificar una casa o palau vora el castell de Prato. Els Alberti van ser una nova classe nobiliària que va esdevenir dominant i va consolidar el seu poder en la senyoria de Prato, però que van conviure inicialment amb altres senyors, si bé segurament eren els més notables.[1]
Es desconeix amb qui va contraure matrimoni, però si que va tenir tres fills: Alberto, anomenat comte de Prato, Ildebrando, i Gerardo.[1][2] Tampoc es té notícia de la seva mort, però possiblement era difunt el 1045.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Abatantuono, Michelangelo; Righetti, Luciano. I conti Alberti (secoli XI-XIV). Gruppo di studi Savena Setta Sambro, 2000, p. 19-26.
- ↑ 2,0 2,1 Repetti, Emanuele. Supplemento al Dizionario geografico, fisico, storico della Toscana (en italià). Florència: Giovanni Mazzoni, 1845, p. 27.
- ↑ 3,0 3,1 Ceccarelli Lemut, Maria Luisa. «La fondazione di Semifonte nel contesto della politica di affermazione signorile dei conti Alberti». A: Semifonte in Val d'Elsa e i centri di nuova fondazione dell'Italia medievale (1202-2002) (en italià). Leo S. Olschki, 2002.