Illes del Vent
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les illes del Vent (en francès Îles-du-Vent; en tahitià te fenua Ni’a Mata’i mā) són el grup oriental de les illes de la Societat, a la Polinèsia Francesa. Comprèn les illes de Tahití, Moorea, Maiao, Mehetia i Tetiaroa. Són illes altes d'origen volcànic, excepte Tetiaroa que és un atol.
Îles du Vent (fr) | ||||
Epònim | sobrevent | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | |||
Conté la subdivisió | ||||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 1.195 km² | |||
Banyat per | oceà Pacífic | |||
Altitud | 2.241 m-3 m | |||
Punt més alt | mont Orohena (2.241 m) | |||
Administrativament, el grup forma una subdivisió administrativa de la Polinèsia Francesa. Amb una població de 184.224 habitants (cens del 2002), concentra el 74% del total del país, la majoria a Tahití. L'aeroport internacional de Tahití-Faa'a i el port de Papeete són els principals nusos de comunicacions.
L'expressió "del vent", o "de sobrevent", és una expressió marinera que indica el costat d'on ve el vent, especialment respecte a una embarcació. Geogràficament, s'ha utilitzat per indicar les costes o les illes orientals situades a sobrevent dels vents alisis. Tradicionalment, es coneix com a illes de Sobrevent a les illes orientals de les Antilles, i com a illes del Vent a les illes orientals de l'arxipèlag de la Societat, encara que també es pot aplicar a altres arxipèlags.
Inicialment, el nom d'illes de la Societat el va emprar James Cook pel grup d'illes de Sotavent. Els missioners britànics a Tahití anomenaven a les illes del Vent com illes Georgianes, a partir del nom que va donar Samuel Wallis a Tahití: King George III. A principi del segle xix es va estendre el nom de Societat per a tot l'arxipèlag, diferenciant els dos grups com Windward (del Vent) i Leeward (Sotavent).