Obre el menú principal

Les illes del Vent (en francès Îles-du-Vent; en tahitià te fenua Ni’a Mata’i mā) són el grup oriental de les illes de la Societat, a la Polinèsia Francesa. Comprèn les illes de Tahití, Moorea, Maiao, Mehetia i Tetiaroa. Totes són illes altes d'origen volcànic, excepte Tetiaroa que és un atol.

Infotaula de geografia políticaÎles du Vent
Te fenua Ni’a mata’i mā
MooreaArriving.JPG
Moorea

Epònim sobrevent
Localització
17° 32′ 00″ S, 149° 49′ 59″ O / 17.5333°S,149.833°O / -17.5333; -149.833
EstatFrança
Col·lectivitatPolinèsia Francesa

Conté la subdivisió
Població
Total 194693 hab. (2007)
• Densitat 162,92 hab/km²
Geografia
Part de illes de la Societat
Superfície 1.195 km²
Banyat per oceà Pacífic
Altitud 2.241 m
Punt més alt mont Orohena  (2.241 m)
Modifica les dades a Wikidata

Administrativament el grup forma una subdivisió administrativa de la Polinèsia Francesa. Amb una població de 184.224 habitants (cens del 2002), concentra el 74% del total del país, la majoria a Tahití. L'aeroport internacional de Tahití-Faa'a i el port de Papeete són els principals nusos de comunicacions.

L'expressió "del vent", o "de sobrevent", és una expressió marinera que indica el costat d'on ve el vent, especialment respecte a una embarcació. Geogràficament s'ha utilitzat per indicar les costes o les illes orientals situades a sobrevent dels vents alisis. Tradicionalment es coneix com a illes de Sobrevent a les illes orientals de les Antilles, i com a illes del Vent a les illes orientals de l'arxipèlag de la Societat, encara que també es pot aplicar a altres arxipèlags.

Inicialment el nom d'illes de la Societat el va utilitzar James Cook pel grup d'illes de Sotavent. Els missioners britànics a Tahití anomenaven a les illes del Vent com illes Georgianes, a partir del nom que va donar Samuel Wallis a Tahití: King George III. A principis del segle XIX es va estendre el nom de Societat per a tot l'arxipèlag, diferenciant els dos grups com Windward (del Vent) i Leeward (Sotavent).