Obre el menú principal

Les illes del Vent (en francès Îles-du-Vent; en tahitià te fenua Ni’a Mata’i mā) són el grup oriental de les illes de la Societat, a la Polinèsia Francesa. Comprèn les illes de Tahití, Moorea, Maiao, Mehetia i Tetiaroa. Totes són illes altes d'origen volcànic, excepte Tetiaroa que és un atol.

Infotaula de geografia políticaIlles del Vent
Îles du Vent (fr)
Polynésie française collectivity relief location map.jpg

Epònim sobrevent
Localització
 17° 32′ 00″ S, 149° 49′ 59″ O / 17.5333°S,149.833°O / -17.5333; -149.833
EstatFrança
Col·lectivitatPolinèsia Francesa
Geografia
Part de illes de la Societat
Superfície 1.195 km²
Banyat per oceà Pacífic
Altitud 2.241 m
Punt més alt mont Orohena
Modifica les dades a Wikidata

Administrativament el grup forma una subdivisió administrativa de la Polinèsia Francesa. Amb una població de 184.224 habitants (cens del 2002), concentra el 74% del total del país, la majoria a Tahití. L'aeroport internacional de Tahití-Faa'a i el port de Papeete són els principals nusos de comunicacions.

L'expressió "del vent", o "de sobrevent", és una expressió marinera que indica el costat d'on ve el vent, especialment respecte a una embarcació. Geogràficament s'ha utilitzat per indicar les costes o les illes orientals situades a sobrevent dels vents alisis. Tradicionalment es coneix com a illes de Sobrevent a les illes orientals de les Antilles, i com a illes del Vent a les illes orientals de l'arxipèlag de la Societat, encara que també es pot aplicar a altres arxipèlags.

Inicialment el nom d'illes de la Societat el va utilitzar James Cook pel grup d'illes de Sotavent. Els missioners britànics a Tahití anomenaven a les illes del Vent com illes Georgianes, a partir del nom que va donar Samuel Wallis a Tahití: King George III. A principis del segle XIX es va estendre el nom de Societat per a tot l'arxipèlag, diferenciant els dos grups com Windward (del Vent) i Leeward (Sotavent).