Illeta dels Banyets

jaciment arqueològic al Campello

El jaciment arqueològic de l'Illeta, també anomenat Illeta dels Banyets i popularment Banyets de la Reina, correspon a l'època del bronze, orientalitzant, ibèric antic, ple i romà imperial; està situat al terme municipal de El Campello (l'Alacantí, País Valencià).

Plantilla:Infotaula indretIlleta dels Banyets
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part dePatrimoni Cultural de la província d'Alacant Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativael Campello (l'Alacantí) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 25′ 55″ N, 0° 22′ 53″ O / 38.43203°N,0.38137°O / 38.43203; -0.38137
Característiques
Bé d'interès cultural
Data29 juny 1978
IdentificadorRI-53-0000218
Codi IGPCV03.050-9999-000033[1] Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-53-0000218
Codi IGPCV03.050-9999-000033[1] Modifica el valor a Wikidata

L'Illeta va deixar de ser illa el 1944, amb la construcció d'un istme de terra per mitjà d'una voladura que va destruir part del jaciment, però, fins a l'edat mitjana era, tal com ara, una petita península.

Història

modifica
 
Gerra procedent de la Illeta

El lloc presenta indicis d'ocupació des de finals del tercer mil·lenni aC. Va ser ocupat de nou durant l'edat de bronze. Al segle v aC, va ser poblat per membres de la cultura ibèrica, i hi destacà una certa activitat productiva, amb instal·lacions de transformació de productes agrícoles i per a la conservació de peix. El poblat ibèric es va abandonar al segle iii aC i, durant tres-cents anys, el lloc va quedar despoblat. En època romana, sobre les ruïnes ibèriques i prehistòriques, es va alçar una vila agrícola que contenia unes petites termes. D'aquesta època, són unes basses a l'extrem sud i al nord de la illeta, comunicades amb el mar, interpretades com a piscifactoria, en les quals es criaven peixos; aquestes construccions donen el nom dels Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora. L'últim període d'ocupació de la Illeta és islàmic, del segle xi.

De gran interès són les plantes dels dos temples, l'un de tradició semítica (culte de Tanit o d'una dea de la fecunditat), l'altre llatí. Materials consistents en ceràmiques d'importació (àtic del segle IV amb grafits en alfabet grecoibèric, etc.), vaixella de luxe d'origen púnic, itàlic i del taller de Roses. Les restes materials permeten estimar el començament del poblat ibèric al voltant de la meitat del segle v aC, amb un moment d'esplendor en el IV, i el final de l'ocupació en el III. Amb posterioritat, es va produir una ocupació en època romana imperial i àrab, fins al seu abandonament probablement en el segle xi. Anterior a l'època ibèrica, es va documentar una ocupació de l'edat del bronze.

Referències

modifica
  • García Martín, J. M.: La distribución de cerámica griega en la Contestania ibérica: El puerto comercial de La Illeta dels Banyets. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant, 2003.
  • Llobregat Conesa E. A.: Contestania Ibérica. Institut d'Estudis Alacantins, Alacant, 1972.
  • Llobregat E.: Illeta dels Banyets. En Arqueología en Alicante 1976-86, Institut d'Estudi Juan Gil Albert, 1986.
  • Olcina M.: La Illeta dels Banyets de la Reina. Estudio de la edad del Bronce y época Ibérica. Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. Sèrie major núm. 1. Alacant, 1997.
  • Pastor Mira A.: Los materiales de "La casa del cura" en el poblado ibérico de la Illeta dels Banyets (el Capello, Alicante). Recerques del Museu d'Alcoi, 7: 131-60, 1998.

Enllaços externs

modifica
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=5666. Data de consulta: 30 octubre 2024.