Importació d'armes per part de l'IRA
La importació d'armes per part de l'IRA fa referència al procés organitzat mitjançant el qual l'IRA Provisional va proveir-se d'armes provinents principalment dels Estats Units i de Líbia[1] per dur a terme els seus atemptats i atacs contra posicions britàniques. No s'inclouen les partides d'armes que van obtenir furtant-les als britànics o les que van fabricar amb peces estrangeres, sinó únicament l'armament important en el si de les operacions organitzades amb agents exteriors especialment destinats a aquesta tasca.
Part d'aquests moviments són coneguts per les detencions practicades pel FBI i altres cossos de seguretat, que van permetre interceptar alguns enviaments massius. La major part de la informació, però, data de 2005, amb l'entrega de l'arsenal oficial després de les negociacions de pau.
Fonts de les armes modifica
L'IRA va aconseguir les seves armes de diverses fonts. En primer lloc, dels seus partidaris als Estats Units, els quals van fer un enviament de carrabines el 1969 i van aconseguir posteriorment que fos interceptat un vaixell cap a Southampton que transportava rifles i munició. El 1972 van fer un segon enviament de rifles i en 1977 van robar a l'exèrcit estatunidenc una sèrie de metralladores i altres armes lleugeres. Un cop destacat d'aquests grups va ser l'adquisició (robant els marines) d'un carregament d'explosius en 1978, que van servir per fabricar bombes per a la campanya d'atemptats d'aquell any. En 1979 aconseguiren fer entrar a Irlanda un arsenal provinent de la guerra de Vietnam, probablement després de comerciar amb veterans de guerra. George Harrison era el líder de la banda que organitzava el trasllat d'armes americanes a Irlanda.
La segona font d'armes prové d'altres organitzacions armades amb qui els seus membres creien compartir objectius polítics (l'alliberament d'un opressor estranger amb la lluita militar). Així, Euskadi Ta Askatasuna va enviar pistoles del seu propi arsenal en 1970 i Fatah va aconseguir fer entrar fusells i munició posteriorment.
Diversos enviaments van partir des de Líbia, perquè el coronel Moammar al-Gaddafi autoritzà el comerç d'armes en 1972. El 1976 es va interrompre aquest suport però es va reprendre després de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. El 1987 tingué lloc l'arribada més important d'armes líbies, amb un comboi de quatre vaixells (un cinquè fou interceptat pels agents de duanes francesos) que transportaven 300 tones d'armes variades. Més endavant s'identificà a Adrian Hopkins com a líder de l'operació.
Hi ha un quart grup d'armes d'origen desconegut, entre les quals es troben els llançacoets RPG-7 que l'IRA va adquirir en 1972 o les armes comprades per Dáithí Ó Conaill durant la dècada dels 70.
Tipus d'armes modifica
A continuació es llisten les armes més comunes sol·licitades per l'IRA als seus agents a l'exterior:
- Rifles AR-18, M16, CAR-15, Armalite, Heckler & Koch, AK-47
- Explosius Semtex, mines, grenades
- Pistoles Browning, Smith & Wesson, Taurus i Beretta
- Metralladores M60, DShK, FN MAG i llançaflames
- Llançacoets, míssils terra-aire, míssils SAM-7
Referències modifica
- ↑ Bowyer Bell, J. (1997). The Secret Army: The IRA. Transaction Publishers. pp. 556–571. ISBN 1-56000-901-2.