Inés Bortagaray Sabarrós
Inés Bortagaray Sabarrós (Salto, 22 de maig de 1975) és una escriptora i guionista uruguaiana.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 maig 1975 (48 anys) Salto (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, guionista |
  | |
És autora d'Ahora tendré que matarte (2001) i Prontos, listos, ya (2006 i reeditada el 2010), amb relats inclosos en reconegudes antologies com Palabras errantes (britànica) i Pequeñas Resistencias 3, antología del nuevo cuento sudamericano.[3]
Ha escrit diversos guions de cinema pels quals va ser guardonada al Festival de Cinema de Sundance.[4][5]
Biografia modifica
Va freqüentar els cinemes Ariel, Metropol i Sarandí en Salto al costat dels seus tres germans i va tenir les seves primeres trobades amb el món del cinema, que després va aprofundir a Montevideo, al costat dels seus companys de carrera i visites a la Cinemateca Uruguaiana.[6][7]
Es va exercir com a cronista a la revista Postdata i va desenvolupar diversos projectes al costat de l'estudi de disseny Monocromo dins dels quals es troben els almanacs del BSE (2009-2015).[8]
Està a càrrec d'un taller de guió en la Llicenciatura en Mitjans Audiovisuals de l'Escola Nacional de Belles Arts, a Playa Hermosa, Maldonado.
Obres modifica
Llibres modifica
- Ahora tendré que matarte (Cauce Editorial, col·lecció Flexes Terpines, 2001), dirigida per l'escriptor Mario Levrero).[9][10]
- Prontos, listos, ya (Artefato, 2006)[11][12]
- Cuántas aventuras nos aguardan (Criatura Editora, 2018)
Cinema i guions modifica
- Participa en l'escriptura de guions cinematogràfics al costat d'Ana Katz (Mi amiga del parque).
- Al costat de Verónica Chen, escriu l'última versió del guió Mujer conejo (2010).
- Escriu un guió per al film La vida útil, al costat de Federico Veiroj (2008 i 2009).
- Escriu el guió de Luna con dormilones, obra audiovisual de Pablo Uribe que el 2012-2013 participa de la Biennal de Montevideo i que guanya el Gran Premi «El Azahar» a la X Biennal d'Art de Salto.
- Redacta el guió d'El tiempo pasa per a una obra de la Comèdia Nacional i Montevideo Capital Iberoamericana de la Cultura, a quaranta anys del cop d'Estat a l'Uruguai (2013).
- Escriu el guió del llargmetratge Una novia errante, costat d'Ana Katz (2006) .
- Escriu el guió cinematogràfic d'Otra historia del mundo (2017), llargmetratge basat en la novel·la Alivio de luto de Mario Delgado Aparaín, al costat de l'autor i de Guillermo Casanova (2006).
- Escriu al costat d'Adrián Biniez, els tretze capítols de la sèrie de televisió El fin del mundo, la idea original de la qual comparteix amb Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll, (2004).
- Direcció, investigació i producció d'un cicle de vuit micros testimonials per Tevé Ciudad sobre la menarquia, la primera relació sexual, el primer part i la menopausa, (2001).
- Participa en la realització del guió de Tokyo Boogie, de Pablo Casacuberta i Yuki Goto (2001 i 2002)
Reconeixements modifica
- El guió de Tokyo Boogie va ser finalista per Llatinoamèrica al Festival de Cinema de Sundance 2001, i el 2002 obté el FONA (Fons per al Foment i Desenvolupament de la Producció Audiovisual a l'Uruguai).
- El film Una novia errante guanya el premi Cinema en Construcció de la Indústria en la 54 edició del Festival de Sant Sebastià el 2006.[13][14]
- Va obtenir el reconeixement com a Millor Guió Internacional al Festival de Cinema de Sundance pel seu treball en la pel·lícula Mi amiga del parque al 2016.[15][16][17]
Referències modifica
- ↑ «Pasajera en tránsito: la escritura de Inés Bortagaray» (en castellà). Página Siete. Arxivat de l'original el 2021-09-15 [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Escribir una historia es avanzar a ciegas» (en castellà). El País [Uruguai].
- ↑ «Agencia Literaria». Silvia Bastos. Arxivat de l'original el 2017-09-09. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Curiosidad por el mundo» (en castellà). Eterna Cadencia.
- ↑ «Participantes. Inés Bortagaray» (en castella). Fundación FILBA.
- ↑ Faraone, Diego. «Entrevista a Inés Bortagaray» (en castellà). Guía 50.
- ↑ «La mujer desbordada me parece encantadora» (en castellà). El País [Uruguai].
- ↑ Jiménez Morato, Antonio «Sinécdoque de un país: novelas pequeñas y al tiempo enormes. Sobre Inés Bortagaray» (en castellà). Revista penúltiMa, 10-05-2017.
- ↑ «Inés Bortagaray Sabarrós» (en castellà). Escaramuza. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Inés Bortagaray» (en castellà). Plaza Pública.
- ↑ «Cuarta aproximación a lo breve: Inés Bortagaray» (en castellà). Revista Vísperas. Arxivat de l'original el 2018-08-23 [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Exitosa inscripción para “Las Fuentes del Guión”» (en castellà). www.marosadigiorgio.com.uy.
- ↑ «Secciones y películas» (en castellà). Festival de San Sebastián.
- ↑ «Una novia errante» (en castellà). Cinelatino.
- ↑ «Mi amiga del parque». =Sundance Film Festival, 2015. Arxivat de l'original el 2020-03-29. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Inés Bortagaray: Es una película sobre otra manera de encarar una familia» (en castellà). El Observador.
- ↑ «La Foca e Inés Bortagaray, uruguayos premiados en Argentina» (en castellà). El País.