Inanició
La inanició (o inèdia) és una greu deficiència en la ingesta d'energia calòrica necessària per a la vida humana. És la forma més extrema de la desnutrició. En els éssers humans, el dejuni prolongat pot causar danys permanents en els òrgans[1] i, finalment, la mort. La fam també pot ser utilitzat com a mitjà de tortura o execució.
Una nena durant la Guerra Civil de Nigèria de finals de 1960, es mostra els efectes de la fam i la desnutrició severa. | |
Tipus | gana, provació, problema social i undernutrition (en) |
---|---|
Especialitat | medicina d'urgències |
Classificació | |
CIM-10 | T73.0 |
CIM-9 | 994.2 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 12415 |
MeSH | D013217 |
D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, la fam és l'única amenaça més greu per a la salut pública al món.[2] L'OMS també assenyala que la desnutrició és de lluny el major contribuent a la mortalitat infantil, present a la meitat de tots els casos.[2] La desnutrició és un factor que contribueix a la mort de 3,1 milions de nens menors de cinc anys.[3] les xifres sobre la fam real són difícils d'aconseguir, però d'acord amb l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació, la condició menys greu de subnutrició afecta actualment uns 842 milions de persones, o aproximadament un de cada vuit (12,5%) persones en la població mundial.[4]
La panxa inflada, com es veu en la imatge a la dreta, representa una forma de desnutrició anomenada kwashiorkor que és causada per una ingesta de proteïnes insuficient encara que la ingesta calòrica sigui suficient.[5] Els nens són més vulnerables al kwashiorkor, els símptomes avançats inclouen la pèrdua de pes i pèrdua de massa muscular.[5]
Referències
modifica- ↑ Disease-Related Malnutrition: An Evidence-Based Approach to Treatment "Quan la ingesta [el menjar] és insuficient o per molt de temps (setmanes), la pèrdua de pes s'associa amb insuficiència orgànica i mort."
- ↑ 2,0 2,1 Malnutrition The Starvelings
- ↑ «Hunger Stats». World Food Programme.
- ↑ FAO: The State of Food Insecurity in the World
- ↑ 5,0 5,1 http://www.bettermedicine.com/article/kwashiorkor Arxivat 2011-10-02 a Wayback Machine.