Incògnita

En matemàtiques, una incògnita és un nombre o funció que en principi no es coneix. Constitueix una solució d'un problema matemàtic format per una equació o sistema d'equacions plantejades sobre cert espai vectorial (normalment els nombres reals o les funcions diferenciables variable real).[1] El concepte apareix escrit per primer cop per Fermat,[2] però és més antic.

Particularment, en àlgebra i les seves derivades una "equació" és una variable de la qual, a priori, no coneixem el valor i que serà eventualment determinat. La manera de fixar o trobar aquesta "incògnita" és una equació com ara cercar la solució del següent problema:
La solució es realitza de la següent manera:

En matemàtiques, per expressar les incògnites, solen usar-se les lletres x, y, z, etc. Aquestes tres primeres són les més usades. També poden servir altres lletres com les la de l'alfabet grec (Ψ, σ, β, etc.)[3]

ReferènciesModifica

  1. Diccionario visual de matemáticas, incógnita Arxivat 2018-03-14 a Wayback Machine..
  2. J. Miller, Radix, Root, Unknown, Square root, Earliest Known Uses of Some of the Words of Mathematics.
  3. Weisstein, Eric W., «Incógnita» a MathWorld (en anglès).

BibliografiaModifica

  • Collectif, Réussir au collège : Maths, 4ème, Hachette Education, 2003 ISBN 2011686598.
  • R. Rashed, Entre arithmétique et algèbre : recherches sur l'histoire des mathématiques arabes, Paris, Les Belles lettres, 1984.
  • A. Dahan-Dalmedico, J. Peiffer. Une Histoire des mathématiques. Routes et dédales, 1986. 
  • J.-P. Guichard. La première inconnue…. IREM de Poitiers, 2003. 
  • Luis Radford «Diophante et l'algèbre pré-symbolique». Falta indicar la publicació. Bulletin AMQ, 1991. Arxivat 2012-03-01 a Wayback Machine.
  • Ver Eecke. Diophante d'Alexandrie. Les Six Livres Arithmétiques et le Livre des Nombres Polygones. Desclée de Brouwer, reimpresión: Paris, Albert Blanchard, 1959, 1926. 

Enllaços externsModifica