Insaciable

pel·lícula de 1976 dirigida per Armando Bó

Insaciable és una pel·lícula de l'Argentina filmada en Eastmancolor dirigida per Armando Bó sobre el seu propi guió que va ser produïda entre 1976 i 1979 i es va estrenar el 27 de setembre de 1984. Va tenir com a actors principals a Isabel Sarli, Jorge Barreiro, Santiago Gómez Cou i Armando Bó. Isabel Sarli interpreta a una dona "nimfòmana preocupada a la recerca de satisfacció o cura".[1] La pel·lícula va ser molt controvertida a Argentina per la seva nuesa i contingut sexual i lesbianisme.[2] S'ha jugat després amb un cartell de la pel·lícula que documenta extractes de la premsa argentina que condemnaven la pel·lícula i documentaven els que demanen que fos prohibida o censurada.

Infotaula de pel·lículaInsaciable
Fitxa
DireccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElijio Ayala Morín
FotografiaAmérico Hoss Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeVíctor Villarreal
ProductoraSifa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena27 setembre 1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0122117 Filmaffinity: 799645 Letterboxd: the-insatiable-widow TMDB.org: 436441 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Un marit metge encoratja la infidelitat de la seva dona ninfómana i hi ha una desfilada de models per a temptar-la.

Repartiment modifica

Comentaris modifica

Jorge Abad a La Voz del Interior va escriure:

« «Els exteriors fotografiats per Américo Hoss ens recorden –malgrat el seu gran ofici- als cartells de turisme.» »

Roberto Pagés a Tiempo Argentino va escriure:

« «Brutícies i ingenuïtats.» »

A.M.V. a Clarín va dir:

« «…és una d'aquestes pel·lícules que convé veure el dissabte a la nit en un cinema replet de crits, riures i ocurrències tolerant el seu mal gust més que deliberat.» »

César Magrini a El Cronista Comercial va dir:

« «Els diàlegs…veritable parenceria d'oligofrènia…és desastrosa…l'actuació de l'elenc sencer és primària i rebutjable.» »

Referències modifica

  1. Cowie, Peter. Variety International Film Guide. Tantivy Press, 1978, p. 58. ISBN 9780498022418. 
  2. España, Claudio; Fabbro, Gabriela. Cine argentino en democracia, 1983-1993 (en spanish). Fondo Nacional de las Artes, 1994, p. 130. ISBN 9789509807037. 

Enllaços externs modifica