Inscripcions de Bourgade
Les inscripcions de Bourgade són unes 40 epigrafies en llengua púnica, que van descobrir en la dècada dels 1840 i primeria dels 1850 a Tunísia, sota la Dinastia husaynita, que acabava d'obrir-se a l'imperialisme francés després de la trobada al 1846 entre Ahmad I ibn Mustafà i Antoine, duc de Montpensier.[1][2]
- 17 exvots d'ofrenes religioses: 13 textos i 4 baixos relleus;[1]
- 34 epitafis funeraris: 28 textos i 6 baixos relleus.[1]
.jpg) KAI 134  | |
| Tipus | inscripció |
|---|---|
| Part de | Semitic inscriptions (en)  |
| Data de descobriment o invenció | dècada del 1840 |
| Lloc de descobriment | Tunísia |
| Llengua | púnic |
| Col·lecció | Kanaanäische und Aramäische Inschriften (en) |
.jpg)
Bourgade també tornà a publicar des esteles notables anomenades "Cartaginesa A" i "Cartaginesa B", que es van descobrir al 1845 al port-illa de Cartago.[1]
Algunes de les inscripcions aparegueren a prop de les ruïnes de Cartago o als voltants i la resta en diferents punts de la Regència de Tunísia. Unes quantes les va descobrir un arqueòleg anomenat Honnegger. La majoria de les pedres eren propietat de particulars, tant del camp com de les ciutats.[1]
Algunes de les inscripcions més notables se n'han recopilat en Kanaanäische und Aramäische Inschriften i es coneixen amb la referència KAI 133-135.
Les va publicar al 1852 François Bougarde en Toison d'Or de la Langue Phénicienne.
Textos
modificaKAI 133:
(1) ṭʻnʼ ʼbn z lbʻlš(2)mʻ bn mʻsqlʼ-(3)ʼ bn šʻnt šbʻm
- Erigida (va ser) aquesta pedra per a Baʻalsamoʻ, el fill de MʻSQLʼʼ, un “fill” de setanta anys.
KAI 134:
(1) ṭnʼ ʻbn z lplks bn (2) pʻwstʼ wkn šnt šlš(3)tm bʻym
- Erigida (va ser) aquesta pedra per a Fèlix, el fill de PʻWSTʼ. Tenia tres anys. Va fer bondat en (els seus) dies (durant la seua vida).
KAI 135:
(1) ṭʻ(nʼ) ʼ(b)n z lbrk(b)ʻl (2) bt yʻšdby (3) wʻwʻ šʻnt (4) ʼsrm wʻmš
- Erigida (va ser) aquesta pedra per a Biricbal, filla de YʻŠDBY. I va viure vint-i-cinc anys.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bourgade, François. Toison d'or de la langue phénicienne. B. Duprat, 1852, p. 12–. «Cette Collection renferme 41 inscriptions, trouvées, quelques-unes sur les ruines de Carthage ou aux environs ; les autres, sur divers points de la régence de Tunis. Plusieurs ont été découvertes par feu M. Honnegger, archéologue distingué, qui a exploré la régence de Tunis. Les pierres, passées en plusieurs mains, ont demeuré longtemps exposées au public, partie à la campagne, partie à la ville. Les fac-simile ont été pris par M. Sulema, professeur de dessin au collége Saint-Louis de Tunis. Les planches sont gravées par M. Delamare, l'un des graveurs les plus distingués de Paris... La Collection se divise en deux principales catégories, dont l'une renferme treize textes et quatre bas-reliefs; l'autre, vingt-huit textes et six bas-reliefs. Les inscriptions de la première catégorie présentent des ex-voto; celles de la seconde, presque toutes, des épitaphes. Les pierres de la Carthaginoise A et de la Carthaginoise B, premiers textes de la Collection, ont été découvertes en 1845 à la petite île du port Cothon. (Aquesta col·lecció enclou 41 inscripcions, trobades, algunes en les ruïnes de Cartago o rodalia; i altres, en diferents punts de Tunis. Moltes les va descobrir M. Honnegger, famós arqueòleg que ha explorat el regne de Tunis. Les pedres, tocades per moltes mans, han estat molt de temps exposades al públic, tant al camp com a la ciutat. Les reproduccions, les ha pres M. Sulema, professor de Dibuix del Col·legi Sant Lluís de Tunis. Les planxes les ha gravat M. Delamare, un dels gravadors més distingits de París... La col·lecció es divideix en dues categories principals, una de les quals enclou tretze textos i quatre baixos relleus; l'altra, vint-i-vuit textos i sis baixos relleus. Les inscripcions de la primera categoria contenen ex-vots; i les de la segona, sobretot, epitafis. Les pedres de la Cartago A i de la Cartago B, primers textos de la col·lecció, es van descobrir al 1845 a la petita illa del port Cothon.»
- ↑ Clancy-Smith, Julia Ann. Mediterraneans: North Africa and Europe in an Age of Migration, C. 1800-1900. University of California Press, 2011, p. 452–. ISBN 978-0-520-25923-2.
Bibliografia
modifica- Chabot Jean-Baptiste. Les inscriptions puniques de la collection Marchant. En: Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 60e année, N. 1, 1916. pàgs. 17-34. DOI: https://doi.org/10.3406/crai.1916.73653.