Inscripcions reials de Biblos
Les inscripcions reials de Biblos són un conjunt de cinc primerenques inscripcions fenícies que aparegueren a Biblos a començaments del segle xx.
| Tipus | inscripció  |
|---|---|
Constitueixen el major corpus d'inscripcions fenícies extenses trobat en l'anomenada "pàtria fenícia", l'únic lloc important de la zona que ha estat excavat a nivells prehel·lenístics.[1]
Les cinc inscripcions reials
modifica- El Sarcòfag d'Ahiram (KAI 1), descobert el 1923, juntament amb dos fragments de gerros d'alabastre amb el nom de Ramsés II[2]
- La Inscripció de Yehimilk de Biblos (KAI 4) publicada el 1930.[3] Actualment en el museu del Castell de Biblos.
- La Inscripció d'Abibaal (KAI 5), en un tron en què es col·locava una estàtua de Sheshonq I, inscripció trobada al 1895, publicada el 1903.[4] Ara es troba al Vorderasiatisches Museum Berlin.[5][6]
- El Bust d'Osorkon I o Inscripció d'Elibaal (KAI 6), inscrita en una estàtua d'Osorkon I; coneguda des del 1881, publicada el 1925.[7][8] Actualment en el Museu del Louvre.
- La Inscripció de Safatbaal o de Shipitbaal (KAI 7), trobada a Biblos al 1936, i publicada al 1945.[9][10]
KAI 2 és una inscripció del Sarcòfag d'Ahiram, i KAI 3 és una espàtula de bronze; cap no conté pas noms de reialesa o informació històrica.
Galeria
modifica-
Inscripció del Bust d'Osorkon I (a esq. i der. del cartutx) -
Inscripció del Sarcòfag d'Ahiram -
Inscripció d'Abibaal (inscripció fenícia més clarament visible en la còpia arqueològica) -
Còpia arqueològica de la Inscripció d'Abibaal -
Inscripció de Safatbaal -
Inscripció de Safatbaal -
Inscripció de Yehimilk al Castell de Biblos -
Grafit del Sarcòfag d'Ahiram (KAI 2)
.jpg)
_-_Mus%C3%A9e_national_du_Liban.jpg)
Bibliografia
modifica- Christopher Rollston, "La datació de les primeres inscripcions fenícies reials de Byblian: una resposta a Benjamin Sass". MAARAV 15 (2008): 57–93.
- Benjamin Mazar, The Phoenician Inscriptions from Byblos and the Evolution of the Phoenician-Hebrew Alphabet, en The Early Biblical Period: Historical Studies (S. Ahituv i BA Levine, eds., Jerusalem: IES, 1986 [publicació original: 1946]): 231–247.
- William F. Albright, Les inscripcions fenícies del segle X ae de Byblus, JAOS 67 (1947): 153-154.
- Vriezen, Theodoor Christiaan. Palestine Inscriptions. Brill Archive, 1951. GGKEY:WGXUQKP9C87.
Referències
modifica- ↑ Doak, Brian R. The Oxford Handbook of the Phoenician and Punic Mediterranean. Oxford University Press, 2019-08-26, p. 224. ISBN 978-0-19-049934-1.
- ↑ René Dussaud, Les inscriptions phéniciennes du tombeau d’Ahiram, roi de Byblos, Syria 5 (1924): 135–157.
- ↑ Dunand, Maurice «Nouvelle Inscription Phénicienne Archaique». Revue Biblique (1892-1940), 39, 3, 1930, pàg. 321–331. ISSN: 1240-3032.
- ↑ Clermont-Ganneau, Charles Simon «Inscription égypto-phénicienne de Byblos». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 47, 4, 1903, pàg. 378–385. DOI: 10.3406/crai.1903.19466.
- ↑ Brandl, Helmut «"Ganz nach dem Geschmack von Lepsius!“ - Das Statuenfragment Scheschonqs I. aus Byblos im Vorderasiatischen Museum zu Berlin und Neues zur königlichen Skulptur der Libyerzeit». Academia.
- ↑ Lemaire, André «La datation des rois de Byblos Abibaal et Élibaal et les relations entre l’Égypte et le Levant au Xe siècle av. notre ère». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 150, 4, 2006, pàg. 1697–1716. DOI: 10.3406/crai.2006.88119.
- ↑ Vriezen, 1951, p. 10.
- ↑ René Dussaud, Dédicace dune stame d’Osorkon Ier par Elibaal, roi de Byblos, Syria 6 (1925): 101–117.
- ↑ Dunand, Maurice. Byblia grammata: documents et recherches sur le développement de l'écriture en Phénicie (en francès). Imprimerie catholique, 1945.
- ↑ «Middle East Kingdoms- Ancient Central Levant States». Kessler Associates. [Consulta: 23 maig 2017].