Institut Català Internacional per la Pau
L'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) fou creat pel Parlament de Catalunya a finals del 2007. Si bé és de caràcter institucional, és independent del Govern i les entitats privades, i està dotat d'una personalitat jurídica pròpia.[1] El 1999 la Fundació per la Pau va proposar als partits polítics la creació d'un institut de promoció de la pau de caràcter institucional. Però no fou fins al 2003 amb l'aprovació de la Llei de Foment de la Pau, quan s'impulsa ja de forma definitiva la creació de l'Institut.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ICIP  | ||||
| Tipus | agència governamental | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2007 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Entitat matriu | Parlament de Catalunya | ||||
| Lloc web | icip.cat | ||||
La finalitat bàsica de l'ICIP és promoure la cultura de la pau a Catalunya i al món, promoure la resolució pacífica i la transformació dels conflictes i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau. Estableix que ha de prestar serveis i articular respostes a la ciutadania, al moviment per la pau, al món acadèmic i a les administracions públiques, mitjançant la col·laboració i l’organització d'activitats com la recerca sobre pau, la docència, la transferència de coneixements, la difusió, la sensibilització i la intervenció en el terreny.
OrganitzacióModifica
L’ICIP s’estructura amb un equip de treball i una Junta de Govern formada per personalitats provinents de l'àmbit de la cultura de la pau (set escollides pel Parlament i tres designades pel Govern).[2]
Des de juliol de 2016, el president de l'ICIP és Xavier Masllorens Escubós, activista en moviments socials i membre del consell assessor de Fundesplai, psicòleg i diplomat en Administració i Direcció d’empreses i en Màrqueting estratègic. Anteriorment ha estat president de FundiPau (Fundació per la Pau) i durant molts anys ha estat directiu en organitzacions del tercer sector social: Oxfam Intermón, Síndic de Greuges de Catalunya, Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) i Educació sense Fronteres.
Kristian Herbolzheimer Jeppson exerceix de director de l'ICIP des de setembre de 2018. Enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida, Herbolzheimer és diplomat en Cultura de Pau per l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (2001) i màster en Construcció Internacional de Pau pel Kroc Institute for International Peace Studies de la Universitat de Notre Dame, als Estats Units (2009).
Des del 2019, l’ICIP és membre de la xarxa EPLO (European Peace Liaison Office), una plataforma europea d’ONG i grups de pressió que treballen per la construcció de la pau i la prevenció dels conflictes violents.
Àrees de treballModifica
Les línies bàsiques d’actuació de l’ICIP s’estructuren en quatre àrees de treball, centrades en aspectes on la institució pot aportar un valor afegit i contribuir a la innovació teòrica i pràctica en la construcció de pau.
Les quatre àrees de treball de l'ICIP són: 'Memòria, convivència i reconciliació'; 'Violència fora dels contextos bèl·lics'; 'Diàleg social i polític'; i 'Alternatives de seguretat'.
Les quatre línies tenen components d’anàlisi i de recerca, d’aliances amb actors socials, acadèmics i institucionals -a Catalunya i al món- per dur a terme actuacions concretes i de comunicació amb l’opinió pública.
Premis ICIP Constructors de la PauModifica
El 2011 l'Institut va iniciar la concessió dels Premis ICIP Constructors de Pau:[3]
- 2011ː Pepe Beúnza, el primer objector de consciència polític de l'Estat espanyol.
- 2012: Mares de Soacha (Luz Marina Bernal, Carmenza Gómez, Maria Sanabria, Melida Bermúdez i Lucero Carmona). Soacha és una localitat propera a Bogotà. Concedit per la seva lluita contra unes accions paramilitars al seu país.[4]
- 2013: Jovan Divjak, el general bosnià que va organitzar la defensa de Sarajevo durant el setge que va durar 1200 dies entre 1992 i 1995.
- 2014: Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILPF, en les sigles en anglès), per la seva trajectòria centenària en el treball de dones per la pau, el compromís amb el desarmament, la defensa dels drets humans i la persistència per tal d’aconseguir el reconeixement del paper de les dones en la construcció de pau.
- 2015: Joan Botam i Casals, per la tasca del pare caputxí en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós.[5][6]
- 2016: Brigades Internacionals per la Pau.[7]
- 2017: Arcadi Oliveres, en reconeixement el seu compromís i incansable dedicació amb la promoció de la pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament.[8]
- 2018: Cauce Ciudadano, pel treball de l'entitat mexicana en la prevenció i creació d’oportunitats per a joves en contextos molt marcats per la violència.[9]
- 2019: Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes a Algèria (CDFA).[10]
- 2020: Julienne Lusenge, activista pels drets humans, la pau i la seguretat a la República Democràtica del Congo.
ReferènciesModifica
- ↑ «Què és l'ICIP». Institut Català Internacional per la Pau. [Consulta: 25 gener 2013].
- ↑ «Estructura i Organització». [Consulta: 26 gener 2013].
- ↑ «Premi ICIP Constructors de Pau». Institut Català Internacional per la Pau, 14-09-2011.
- ↑ «Les colombianes 'Madres de Soacha' guanyen el Premi ICIP Constructors de Pau 2012». TV3, 21-09-2012.
- ↑ «El caputxí català Joan Botam, premi ICIP Constructors de Pau 2015». La Vanguardia, 29-09-2015 [Consulta: 14 octubre 2016].
- ↑ «El pare caputxí Joan Botam rep avui el premi ICIP Constructors de Pau 2015». VilaWeb, 11-04-2016 [Consulta: 14 octubre 2016].
- ↑ Redacció «Brigades Internacionals de Pau reben el premi ICIP Constructors de Pau 2016». El Punt Avui.
- ↑ «Resum de l'acte de lliurament del Premi ICIP Constructors de Pau a Arcadi Oliveres». [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «Premi ICIP Constructors de Pau 2018: Cauce Ciudadano». [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «L’ICIP reconeix el Col·lectiu de Famílies de Persones Desaparegudes - Notícies». Arxivat de l'original el 2021-05-09. [Consulta: 28 maig 2021].