Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg

Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg
	(ru) Санкт-Петербургский технологический институт; (ru) Ленинградский технологический институт; (ru) Ленинградский химико-технологический институт; (ru) Технологический институт имени Ленсовета; (ru) Технологический институт имени Петроградского Совета; (ru) Петроградский технологический институт; (ru) Технологический институт императора Николая I; (ru) Санкт-Петербургский практический технологический институт; (uk) Ленінградський хіміко-технологічний інститут; (be) Ленінградскі тэхналагічны інстытут; (be-tarask) Санкт-Пецярбурскі практычны тэхналягічны інстытут; (be-tarask) Тэхналягічны інстытут імпэратара Мікалая I; (be-tarask) Петраградзкі тэхналягічны інстытут; (be-tarask) Тэхналягічны інстытут імя Петраградзкага Савету; (be-tarask) Тэхналягічны інстытут імя Ленсавету; (be-tarask) Ленінградзкі хіміка-тэхналягічны інстытут; (be-tarask) Ленінградзкі тэхналягічны інстытут; (be-tarask) Санкт-Пецярбурскі хіміка-тэхналягічны інстытут; (be-tarask) Санкт-Пецярбурскі дзяржаўны тэхналягічны інстытут
	;
Dades
Tipus	universitat
Història
Creació	1828
Activitat
Nombre d'estudiants	5.000
Governança corporativa
Seu	Sant Petersburg (Rússia);
Rector	Ivan Yevreinov (en) (1828–1838); valor desconegut (1838–1852); Konstantin Fiodorovitch Boutenev (fr) (1852–1858); Ilya Petrovitx Txaikovski (1858–1863); Yakov Lamansky (en) (1863–1869); valor desconegut (1869–1875); Ivan Vyshnegradsky (en) (1875–1878); Nikolay Ilyin (en) (1879 (Julià)–1891); Kharlampy Golovin (en) (1891–1902); Aleksandr Voronov (en) (1906–1908); Lev Petrovich Shishko (en) (1915–1920); Valentin Aleskovsky (en) (1965–1975)
Entitat matriu	Ministeri de Ciència i Educació Superior
Altres
	Premis Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde de la Revolució d'Octubre ;
Lloc web	technolog.edu.ru

L'Institut Tecnològic Estatal de Sant Petersburg, SPBGTI (rus: Санкт-Петербургский государственный технологический институт, СПбГТИ rus Санкт-Петербургский государственный технологический институт, СПбГТИ) és una de les principals universitats de la Federació Russa. Aquesta universitat tècnica, situada en el prospekt de Moscou de Sant Petersburg, té gairebé dos segles d'existència i es dedica a la formació de personal qualificat a les àrees de química, enginyeria química, Nanotecnologia i biotecnologia, cibernètica i tècnica.

Història

Placa en la façana de l'Institut.

Pati de l'Institut.

L'Institut Pràctic Tecnològic va ser fundat el 28 de novembre (10 de desembre) de 1828 ^[1] per ordre (prikaz) del tsar Nicolau I.^[2] El decret va ser aprovat per instàncies del ministre de finances Georg von Cancrin. Segons aquest decret, "el propòsit de l'Institut Pràctic Tecnològic és preparar a persones amb coneixements teòrics i pràctics suficients per a la gestió de les fàbriques o qualsevol part de les mateixes".

L'institut era una institució de propietat estatal, de 132 alumnes, en la qual no s'admetien alumnes de pagament, i els alumnes entraven exempts de taxes després de superar un examen, per formar-los com especialistes en la gestió de fàbriques o en àrees complementàries. Això la convertia en una de les institucions d'educació superior més democratitzadores de l'època. L'educació va ser dividida en dos departaments: mecànic i químic. El 1896 va ser reanomenat Institut Tecnològic "Nicolau I".

El 1930 es va reorganitzar l'escola superior i l'Institut va reunir altres facultats químiques i càtedres d'altres institucions i va ser rebatejat Institut Tecnològic de Leningrad i condecorat amb l'Orde de la Bandera Roja.^[3] En els primers dies de la Gran Guerra Pàtria es va traslladar part de l'Institut a Kazan, i al març de 1942 la resta. Les classes es reprendrien el 1944.^[4]

El 29 de maig de 2013 l'edifici principal de l'Institut va sofrir un greu incendi.

Premis

Facultats i departaments

1a facultat: Química de substàncies i materials
2a facultat: Química i biotecnologia
3a facultat: Mecànica
4a facultat: Tecnologia i administració de la informació
5a facultat: Enginyeria i Tecnologia
6a facultat: Economia i management
Centre d'educació addicional
Departament per correu
Departament per correu de la facultat d'economia i management SPBGTI (TU)
Departament d'Humanitats
Departament de Física i Matemàtica
Departament de Química
Departament de totes les Enginyeries

Professors notables

Alumnes notables

Referències

↑ Hentschel, Klaus. Visual Cultures in Science and Technology: A Comparative History (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 270. ISBN 978-0-19-871787-4.
↑ Martynov, I. A. «On the 75th anniversary of the A. N. Kosygin Moscow State Textile Academy» (en anglès). Fibre Chemistry, 26, 5, 01-09-1994, pàg. 285–289. DOI: 10.1007/BF02396595. ISSN: 1573-8493.
↑ Kovzhin, L. A. «Facing the future: A brief history of the applied chemistry and ecology faculty» (en anglès). Fibre Chemistry, 40, 4, 01-07-2008, pàg. 291–294. DOI: 10.1007/s10692-009-9055-8. ISSN: 1573-8493.
↑ Nazarov, Alexander I.; Sinkevich, Galina I «History of Leningrad Mathematics in the first half of the 20th century». arxiv.org, 2018. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.1812.03231.

Enllaços externs

Lloc web de l'Institut Arxivat 2022-01-07 a Wayback Machine. (en rus)
Enciclopèdia de Sant Petersburg (en rus)

[1] Hentschel, Klaus. Visual Cultures in Science and Technology: A Comparative History (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 270. ISBN 978-0-19-871787-4.

[2] Martynov, I. A. «On the 75th anniversary of the A. N. Kosygin Moscow State Textile Academy» (en anglès). Fibre Chemistry, 26, 5, 01-09-1994, pàg. 285–289. DOI: 10.1007/BF02396595. ISSN: 1573-8493.

[3] Kovzhin, L. A. «Facing the future: A brief history of the applied chemistry and ecology faculty» (en anglès). Fibre Chemistry, 40, 4, 01-07-2008, pàg. 291–294. DOI: 10.1007/s10692-009-9055-8. ISSN: 1573-8493.

[4] Nazarov, Alexander I.; Sinkevich, Galina I «History of Leningrad Mathematics in the first half of the 20th century». arxiv.org, 2018. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.1812.03231.

[1]

[2]

[3]

[4]