Aparell de mesura
Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura. Com a unitats de mesura s'utilitzen objectes i successos prèviament establerts com a estàndards o patrons, i de la mesura en resulta un número que és la relació entre l'objecte d'estudi i la unitat de referència.[1] Els instruments de mesura són el mitjà amb què es duu a terme aquesta conversió. Tots els instruments de mesura estan subjectes a diversos graus d'error de l'instrument i a la incertesa de mesura. Dues característiques importants d'un instrument de mesura són la precisió i la sensibilitat.[2]
Tipus modifica
En física i enginyeria s'empren una gran varietat d'aparells per dur a terme les seves mesures. Des d'objectes senzills com regles i cronòmetres fins a microscopis electrònics i acceleradors de partícules. Alguns instruments de mesura són:[3][4]
Per mesurar massa: Per mesurar temps: Per mesurar longitud:
Per mesurar angles: Per mesurar temperatura: Per mesurar pressió: Per mesurar velocitat:
|
Per mesurar propietats elèctriques:
Per mesurar volum Per mesurar altres magnituds: |
Qualitats i característiques modifica
- Camp de mesura: rang que abasta des del valor mínim al màxim.
- Abast: valor màxim que es pot mesurar.
- Escala: signes que indiquen els valors de la magnitud a mesurar. Per exemple, en un regle l'escala són les ratlletes de la línia graduada.
- Divisió d'escala: valor entre dos signes d'escala consecutius. Per exemple, en un regle pot ser 1 mm.
- Sensibilitat: mínima variació que es pot apreciar sobre l'escala per unitat de magnitud mesurada.[5] Per exemple, en un nivell de bombolla, la sensibilitat indica què significa en graus el desplaçament de la bombolla una divisió.
- Precisió: aptitud per subministrar resultats amb el mínim error (en anglès accuracy; el mot precision es fa servir per al concepte general de precisió i repetibilitat junts).
- Repetibilitat: concordança entre els resultats de diverses mesures consecutives (les mesures han de realitzar-se en les mateixes condicions i sobre la mateixa peça).
- Dispersió: grau de dispersió que presenten les mesures d'una sèrie, realitzades sota les mateixes condicions.
- Reversibilitat: diferències de mesura quan es mesura una mateixa magnitud quan creix o decreix.
- Calibratge: conjunt d'operacions que tendeixen a determinar el valor dels errors de l'instrument de mesura per procedir al seu ajust.
- Estabilitat: concordança entre els resultats de diverses mesures mesures espaiades; les mesures s'han de realitzar en les mateixes condicions.
- Rapidesa: temps que transcorre fins que l'índex, partint de la posició zero o repòs, arriba a la seva posició definitiva d'equilibri quan s'aplica bruscament una magnitud.
- Aproximació: menor fracció d'una determinada magnitud lineal o angular que es pot mesurar.
- Incertesa: dispersió dels valors mesurats atribuïbles a la magnitud mesurada.[6] En altres paraules, és l'estimació unida al resultat d'un assaig que caracteritza l'interval de valors dins dels quals s'afirma que hi ha el valor verdader.
Referències modifica
- ↑ «Aparell de mesura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «struménto di misura - Treccani» (en italià). [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ «Instrumentos de medición» (en castellà), 07-05-2021. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ faqsensei. «¿Qué son los instrumentos de medición y para qué sirven?» (en castellà), 04-04-2023. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ «Aparell de mesura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Aparell de mesura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
