Invídia o Enveja (en llatí Invidia) fou una deïtat romana personificació de la venjança i de la gelosia, parent amb la deessa grega Nèmesi, que només tenia la venjança a les seves atribucions. En la iconografia apareix sovint amb una corona i un vel al cap.[1] És descrita com a filla del gegant Pal·les i d'Estix (Styx).[2] Ovidi li dedica un capítol al llibre dos de Les Metamorfosis: «…S'en va a l'estatge de l'Enveja, sollat de negra sang corrompuda. La casa és amagada a l'indret més profund de la vall, allà on el so no lluu, on cap vent no troba camí, trista i plena de fred entumidor, i on el foc manca sempre i la boira abunda.…»[3]

Era considerada a més protectora dels militars victoriosos i dels gladiadors. Per això als amfiteatres sovint hi havia un altar, com a l'amfiteatre de Tarragona.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Sebares i Valle, Gemma; López Ortega, Esther. «Nèmesi… divinitat gladiatora». Veni, vidi i aprova. [Consulta: setembre 2016].
  2. Leonhard, Schmitz. «Invidia». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
  3. Ovidi Naso, Publi; Trepat, Adela Maria; Saavedra, Anna Maria. Les metamorfosis (en llatí, català). vol. 40 de Col·lecció Bernat Metge. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha i Institut Cambó, 1929, 2011 (tercera edició), p. 49-52. ISBN 97884 7225 9652.