Obre el menú principal

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

inventari de béns integrants del patrimoni arquitectònic català

L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, iniciat l'any 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l’estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquest Inventari forma part de l'Inventari del Patrimoni Cultural Català, definit a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català,[1] i és gestionat per la Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de l'Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, organisme depenent de la Generalitat de Catalunya.

L'Inventari recull “edificis i construccions d'interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d'edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d'interès històric-artístic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional”. Aquest elements patrimonials queden agrupats en les tres categories de protecció que estableix la llei del patrimoni cultural català: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL) i els béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica