Ioan James
Ioan James (Croydon, 23 de maig de 1928) és un matemàtic britànic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Ioan Mackenzie James  23 maig 1928 (95 anys)Croydon (Anglaterra) |
| President Societat Matemàtica de Londres | |
| 1984 – 1986 ← Paul Cohn – Christopher Zeeman → | |
| Càtedra Saviliana de Geometria | |
| 1970 – 1995 ← Michael Atiyah – Richard Taylor → | |
| Dades personals | |
| Formació | St. Paul's School Queen's College Universitat d'Oxford (–1953) |
| Director de tesi | Henry Whitehead |
| Activitat | |
| Camp de treball | Topologia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, historiador de les matemàtiques |
| Ocupador | Universitat d'Oxford (1957–1995) Gonville and Caius College (1956–1957) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Brian Steer, James Stasheff, Luke Hodgkin, Wilson Sutherland, Peter Fantham, Amiya Mukherjee, Geoffrey Powell, John Hubbuck, Elias Micha, William J. Gilbert, J. Lyle Noakes i Michael Sunderland |
| Família | |
| Cònjuge | Rosemary Stewart |
Premis
| |
Vida i Obra modifica
James va néixer al barri londinenc de Croydon i va ser escolaritzat a la St. Paul's School de Londres. Després de graduar-se al Queen's College d'Oxford, va obtenir el doctorat el 1953 amb una tesi sobre topologia algebraica dirigida per Henry Whitehead. A continuació va fer estudis post-doctorals a les universitats de Princeton i Berkeley amb una beca Commonwealth. En retornar, va ser professor durant un curs al Gonville and Caius College de la universitat de Cambridge, fins que el 1957 va passar a ser professor de la universitat d'Oxford. A partir de 1969 i fins que es va retirar el 1995 va ocupar la Càtedra Saviliana de geometria.[1]
El seu camp principal de recerca, seguint l'estela de Whitehead, va ser la topologia i, més concretament, la teoria de l'homotopia.[2] També va ser l'editor de les obres escollides de Whitehead.
El 1990 va publicar un article de memòries[3] i, després de retirar-se, va publicar una sèrie de llibres amb biografies de topólegs (1999), matemàtics (2002), de físics (2004), de biòlegs (2009) i d'enginyers (2010).[4] El 2009 va decidir incloure una nova dimensió en la seva campanya de biografies científiques: els científics jueus.[5] També va fer incursions en el camp de la psiquiatria amb un llibre sobre l'autisme (2003), en el qual defensava la compatibilitat del talent autista amb la música, l'art i la filosofia,[6] i un altre sobre la ment dels matemàtics, escrit conjuntament amb el psiquiatra Michael Fitzgerald.[7]
Referències modifica
- ↑ Kirwan, 2022, p. 199.
- ↑ Kirwan, 2022, p. 200.
- ↑ James, 1990, p. 50-55.
- ↑ Siegmund-Schutlze, 2010, p. 706.
- ↑ Siegmund-Schutlze, 2010, p. 693-694.
- ↑ McGrath, 2017, p. 38.
- ↑ Siegmund-Schutlze, 2010, p. 697.
Bibliografia modifica
- James, Ioan «Reminiscences of a topologist» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 12, Num. 1, 1990, pàg. 50-55. DOI: 10.1007/BF03023985. ISSN: 0343-6993.
- Kirwan, Frances. «From Michael Atiyah to the 21st century». A: Robin Wilson (ed.). Oxford's Savilian Professors of Geometry (en anglès). Oxford University Press, 2022, p. 183-206. ISBN 978-0-19-886903-0.
- McGrath, James. Naming Adult Autism (en anglès). Rowman & Littlefield, 2017. ISBN 978-1-78348-041-8.
- Siegmund-Schutlze, Reinhard «On a missed opportunity for collaboration between historians and mathematicians: A biographical avalanche triggered by Professor Ioan James, FRS.» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 37, Num. 4, 2010, pàg. 693-707. DOI: 10.1016/j.hm.2010.03.001. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ioan James» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Ioan James» (en anglès). Alchetron. The Free Social Encyclopedia, 2022. [Consulta: 10 octubre 2023].