Isàgores
Isàgores (Isagoras, Ἰσαγόρας) fill de Tisandre, fou un noble atenenc d'una destacada família, segons Heròdot.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI aC  |
| Mort | segle VI aC |
| Arcont epònim | |
| 507 aC – 506 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Període | Antiguitat clàssica |
Quan Cleòmenes I d'Esparta va anar a Atenes el 510 aC per expulsar a Híppies, va establir llaços d'hospitalitat i amistat amb Isàgores, però aquest va sospitar una intriga entre la seva dona i el rei espartà. Després apareix com a cap del partit oligàrquic oposat a Clístenes i quan va considerar que aquest era massa poderós va cridar en ajut a Cleòmenes però l'intent espartà d'establir l'oligarquia a Atenes va fracassar i quan Cleòmenes va envair Àtica per donar el poder a Isàgores, també va fracassar quan els corintis i el seu col·lega Demarat es van retirar.[2]
Referències
modifica- ↑ Heròdot; Godley, A.D. (trad.). The Histories (en anglès). Cambridge: Harvard University Press, 1920.
- ↑ Elder, Edward. «Isagoras». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.