Isaac Mossel

Isaac Mossel (neerlandès: Isaäc Mossel) (Rotterdam, 22 d'abril de 1870 - Amsterdam, 29 de desembre de 1923) violoncel·lista holandès. Germà del violinista Max Mossel.

Isaac Mossel

Nom original	(nl) Isaäc Mossel
Biografia
Naixement	22 abril 1870 Rotterdam (Països Baixos)
Mort	29 desembre 1923 (53 anys) Amsterdam (Països Baixos)
Activitat
Ocupació	violoncel·lista
Alumnes	Jaap Spaanderman
Instrument	Violoncel
Família
Cònjuge	Jeannette Belinfante (en) (1891–)
Fills	Hans Mossel
Germans	Max Mossel

Va començar a estudiar violí amb el seu pare als tres anys i als vuit va debutar a Rotterdam amb un concert de Berio. Després va passar al violoncel, va estudiar sota la direcció de Louis Köhler i Oscar Eberle.

El 1886 va fer una gira com a solista a Alemanya i Suïssa, entre el 1887 i el 1888. Va tocar a l'Orquestra Filharmònica de Berlín. El 1888 - 1905 anys. solista de l'Orquestra Concertgebouw, però després, pel que sembla, no es va entendre amb Willem Mengelberg i va deixar la banda. El 1921 va intentar crear la seva pròpia Orquestra Simfònica d'Amsterdam (Països Baixos. Amsterdams Symphonie Orkest) i la va dirigir com a director d'orquestra; poc després de la mort de Mossel, l'orquestra va ser dissolta. Membre permanent de conjunts de cambra, especialment trios de piano: Amsterdam Trio amb Anton Verheij i Julius Röntgen Jr…. El company de Mossel en la creació musical va ser també Carl Flesch, que va parlar d'ell, primer de tot, com a professor incansable, fundador de l'escola holandesa de violoncel i competidor, en termes pedagògics, Edward Jacobs. Entre els seus molts alumnes tingué a Max Oróbio de Castro, Louis Schuijer, Michel Penha. Entre les estrenes interpretades per Mossel hi ha el poema simfònic Rosh Hashanah per a violoncel i orquestra de Carl Smulders (1902).

Julius Röntgen va dedicar a Mossel la Sonata per a violoncel i piano Op. 41 (1901).