Isabel Burdiel

historiadora espanyola

Isabel Maura Burdiel Bueno coneguda com a Isabel Burdiel (Badajoz, 1958)[1] és una historiadora espanyola, catedràtica de la Universitat de València.[2] Està especialitzada en el segle xix i s'ha interessant també per les relacions entre història i literatura i per les possibilitats de la història biogràfica. En 2011 va rebre el Premio Nacional de Historia per una biografia d'Isabel II[2] convertint-se en la segona dona, després de Carmen Iglesias, a rebre aquest premi.[3]

Infotaula de personaIsabel Burdiel
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Badajoz (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiPedro Ruiz Torres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Premis

Trajectòria modifica

És catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de València i especialista en història política i cultural del liberalisme europeu del segle xix. Té formació anglosaxona -va ampliar estudis a Anglaterra i als Estats Units-.[2]

Obra modifica

Ha dedicat una part important de la seva obra a la historiografia de les dones i la recerca sobre la construcció d'identitat.[4] Entre les seves primeres publicacions es troben textos com La política de los notables (1987), les edicions crítiques de la Vindicació dels drets de la dona de Mary Wollstonecraft (1994) i el Frankenstein de Mary Shelley (1996), amb estudi introductori, o l'assaig La dama de blanco.[5][6]

El 2000 va coordinar la publicació de Liberales, agitadores y conspiradores (Espasa-Calpe, 2000) junt amb Manuel Pérez Ledesma, una obra col·lectiva amb diverses biografies de personatges del segle xix espanyol,[7] a més de codirigir gairebé una dècada després l'obra Liberales eminentes (2008).[5]

Va dedicar deu anys a l'estudi de Isabel II i va publicar Isabel II. Una biografía (1830-1904) (Taurus, 2010) per la qual va obtenir el Premio Nacional de Historia de España 2011. Havia publicat un avanç d'aquesta obra sota el títol Isabel II. No se puede reinar inocentemente (Espasa-Calpe, 2004).[8][9][1] La recerca va ser realitzada a partir d'arxius privats i documents diplomàtics desclassificats. Burdiel va aconseguir així reconstruir la vida d'una reina sobre la qual sovint havia pesat una imatge caricaturesca i freturosa de base documental. D'altra banda, a més de dilucidar la seva atrafegada vida personal o la seva "desgraciada existència", en la seva biografia aporta novetats substancials a la perspectiva sobre la consolidació de la monarquia constitucional i del règim polític liberal.[10] També va estar encarregada d'una edició de l'àlbum de làmines satíriques Los Borbones en pelota.[11]

En 2015 va publicar La historia biográfica en Europa. Nuevas perspectivas (2015) —junt amb Roy Foster—,[12] any en què també treballava en una biografia de la gallega Emilia Pardo Bazán.[6]

Publicacions modifica

  • La política de los notables, Valencia, Alfonso el Magnánimo, 1987.
  • Mary Wollstonecraft. Vindicación de los derechos de la mujer. Edición y estudio crítico, Madrid, Cátedra, 1994.
  • Mary Shelley. Frankenstein, o el moderno Prometeo. Edición y estudio crítico, Madrid, Cátedra, 1996.
  • Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX español. Edición con Manuel Pérez Ledesma, Madrid, Espasa, 2000.
  • Isabel II. No se puede reinar inocentemente, Madrid, Espasa, 2004.
  • Liberales eminentes. Edición con Manuel Pérez Ledesma, Madrid, Marcial Pons, 2008.
  • Isabel II. Una biografía (1830-1904), Madrid, Taurus, 2010.

Referències modifica

Bibliografia modifica

Obres i edicions
Fonts secundàries

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Pablo Fernández Albaladejo
La crisis de la Monarquía
Premio Nacional de Historia de España
2011
Succeït per:
Ricardo García Cárcel
La herencia del pasado