Isabella Bannerman
Isabella Bannerman (Buffalo, 1961) és una dibuixant de còmics nord-americana coneguda pel seu paper com una de les col·laboradores de la tira còmica sindicada Six Chix[1][2] (on proporciona el panell de dilluns).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961  (62/63 anys)Buffalo (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Pratt |
| Activitat | |
| Ocupació | autora de còmics |
 | |
La carrera de dibuixos animats de Bannerman va començar el 1987, quan va guanyar un concurs de dibuixos animats al San Francisco Bay Guardian.[3]
Bannerman va ser coeditor (juntament amb Ann Decker i Sabrina Jones) de GirlTalk, una antologia de còmics de quatre números de còmics autobiogràfics de dones publicada per Fantagraphics el 1995–1996.[4] El 1997, GirlTalk va ser nominada a "Lulu de l'any" per Friends of Lulu (perdent davant The Great Women Superheroes, de Trina Robbins).
També ha treballat a la indústria de la televisió, com a animadora a Doug.[5]
Premis modifica
El 2012, Bannerman va guanyar el concurs de dibuix de la Union of Concerned Scientists.[6]
El 2014, va guanyar el premi divisional de la National Cartoonists Society a la millor tira còmica de diari.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Isabella Bannerman, at Lambiek, by Lambiek; published September 4, 2009; retrieved September 17, 2014
- ↑ 'Six Chix' Cartoonist's Work Is Being Exhibited, at Editor and Publisher; published April 24, 2008
- ↑ Cartoonist Isabella Bannerman: Funny At 51, by Roz Warren, at Women's Voices for Change; published June 14, 2012; retrieved September 17, 2014
- ↑ Girl Talk entry, Grand Comics Database. Retrieved Nov. 17, 2022.
- ↑ Isabella Bannerman Arxivat 2014-09-17 a Wayback Machine., at TheSixChix.com; published no later than July 1, 2014; retrieved September 17, 2014
- ↑ 2012 UCS Editorial Cartoon Contest Winner, at the Union of Concerned Scientists; published August 28, 2012; retrieved September 17, 2014
- ↑ 2014 NCS AWARDS: Reuben winner Wiley Miller (‘Non Sequitur’) appreciates honor’s esteemed legacy, by Michael Cavna, at the Washington Post; published May 25, 2014; retrieved September 17, 2014