Iuri Dvijon

director i activista LGBT

Iuri Dvijon, nascut com a Iuri Dvijona,[1] també conegut simplement pel seu cognom Dvijon (Ternòpil, 31 de gener de 1993) és un director de cinema, creador de videoclips musicals i activista LGBT ucraïnès.

Infotaula de personaIuri Dvijon
Nom original(uk) Юрій Двіжон Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Ternòpil (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórealitzador, director de videoclips, activista pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Dvizhon Instagram: dvizhon Modifica el valor a Wikidata

Vida i obraModifica

Nascut a Ternòpil. Quan va complir els 17 anys, es va traslladar a la ciutat de Kíiv amb el seu germà bessó i va començar a estudiar direcció de cinema i televisió a la Universitat Nacional de Cultura i Arts de Kíiv.[2] Ja amb 18 anys, Dvijon va començar a treballar a la televisió com a ajudant de direcció en el projecte Moia pravda («La meva veritat»), a la cadena ucraïnesa STB. Més tard, treballà també en els projectes Kholostiak, Kokhana, mi vbivayemo ditei, Vid patsankii do panyanki, Holos krayini i Polovinki. A més de la televisió, també va ha estat assistent de creació de nombrosos videoclips a Kíiv.[1]

És activista pels drets LGBT. El 17 de maig de 2019, en el Dia Internacional contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, KyivPride juntament amb el moviment van llançar una campanya informativa anomenada Boritesya — poborete! («Lluita — guanya!»). L'objectiu del projecte era cridar l'atenció sobre el problema de la discriminació contra les persones LGBT a Ucraïna.[3] El 19 de juny, va dirigir i produir el documental Ne khovai otxey-2 Nashi v SSHA, sobre el destí dels emigrants LGBT ucraïnesos.[4]

En aquest mateix àmbit social, el 10 de desembre de 2019, Dvijon va rebre el premi «Top 30 under 30» de la publicació ucraïnesa en anglès Kyiv Post per la seva contribució al desenvolupament de la societat ucraïnesa.[5]

Vida privadaModifica

Dvijon s'ha declarat gai de manera oberta. El noi va sortir de l'armari als 18 anys, amb el seu germà.[2] La seva sortida pública va ser el 2018 amb el llançament del vídeo de la cançó d'Irina Bilyk Ne khovay otxey.[6]

VideografiaModifica

Curs Nom Intèrpret
2016 Aura Aleks Zakharchuk
Volshebnyki Irina Bilyk
2017 Zakokhavsya Roman Skorpion
Mejdu Namy Merlich
Nepravylʹno Artem Katxer
Vikradu Pavlo Zibrov
Chikabella Amador López & «Rumbero's
Lzhyvy Lyubochka
Ne hovory Elton
2018 Ne pitay Irina Bilyk
Mi Musica Rumbero's
Ne khovay otxey Irina Bilyk [6]
Poblije Lyubochka
Zanovo Buyanova
Y vsë khoroixo RULADA
Naix Xas ERUMIN
Same toy Anastasiia Prikhodko
Postil Jerry Heil
Txomu Anna-Mariya
2019 Pro vesnu Khristina Soloví
My Road Anna-Mariya
Tsiluy Mene Shy & Pianoboy
Ty movtxish Shy
Yanholy plachut Olia Tsibulska
Povernys Shy
P.M.S. Lauta
2020 Zyma Oleg Skripka ta Khristina Soloví
Tvoi slova Shy
Kryla Tarabarova

FilmografiaModifica

DocumentalsModifica

Curs Nom Notes
2018 Ne khovai ochey
2019 Ne khovai ochey-2 Nashi v SSHA També productor [4]

ReferènciesModifica